WIXLIB

Agues! poble6-26FORN D ' E N BOVETAEn el passat nombre de gener,comunicàvem que s'havia instai. lat un forn a Can Boveta, contrari a lo que dèiem el nou fornes de llenya. Valga la rectificació i esperam sabreu disculparaquesta incorrecció.CLUB D'ESPLAIEl divendres dia 29 de generel Club d'Esplai va fer unatorrada a Consolació per totsels col·laboradors. La torradaestava patrocinada per "Sa NostraJOCS ESCOLARSEls Jocs Escolars d'aquestany estan organitzats pel Clubd'Esplai, per delegació de l'Associació de Pares dels Alunmesdel Col·legi de Sant Joan. Elsprimers partits jugats a Porreresel Sant Joan guanyà en futboletper 7 a 1 , en bàsquet f emeniva perdre de 14 a 6.ALIANZA POPULARAuest partit polític renovarànes ejecutives comarcals.Leseleccions del Comitè Comarcales celebreran a Manacor el divendres dia 19 de febrer a les20 hores, a on hi participaranels representants santjoaners.SEGUEIXEN ELS ROBATORISA la nostra vila segueixenels robatoris a cases particularsseguint els mateixos procedimentsi tàctiques mentres els propietaris estan dormits.AIRES DE PAGESIAEl grup local Aires de Pagesiava actuar el passat dia 24 aArtà, en motiu d'una balladapopular que organitzava "Esclafitsi Catanyetes" 'd'aquell poble.JUDOTambé organitzat pel ClubTemps Lliure, el dissabte horabajLxa, va haver-hi a ia Casa deCultura,unademostraciódeJudo i defensa personal, pertal que els nins del poble hiagafin afecció.UN CARNAVAL MOLT ANIMATEl darrer dissabte de Carnavalva ésser bastant animat.en quanta desfresses. Per una part elMúsic Bar 3-2 i per altra TempsLliure organitzà a la Casa deCultura un ball de desfressat,que estaren tots dos molt animats.El diumenge els alumnes de7è i 8i curs del col·legi deSant Joan organitzaren un concursi ball de desfresses.I el darrer dia de Carnaval,el dimarts 16 de febrer, a lesquatre de la tarda, igual quealtresanys,els alumnesdel'escola varen organitzar "SaRua" hem de destacar la bonaqualitat dels desfressos, aixícom la gran participació acompanyats de les xeremies.TERCERA EDATEl local de Can Tronca estavde gom en gom, per celebraruna festa i sopar de darrersdies. Hi havia gent de la TerceraEdat de Montuïri i Sant Joan.Molts d'ells anaven desfressatsi amb molt bon humor. Obrí elball la madona Maria de CanT'ronca que també anava amb vestitmolt apropiat.

Aquest poble7 - 27BALL DE CARNAVALEl dissabte de 6 de febrer,organitzat pel Club Temps Lliure,es va celebrar a la Casa deCulturaun balldecarnavalambl'actuació de"Rositaysu órgano".grupdecapellanspresiditsper un monsenyor, que amb lasevaamplefaixai"báculo"denava molta solemnitat a l'espe tacle. Seguien moltes més persones totes vestides de negre.Destacaven les joves i guapesatlotes i "Sabrinas", així combastants de vellets i velletesque acompanyaven l'enterro ajudats de gaiato.El recorregut fou presenciatper nombroses persones que s'agriapaven als cantons i aceres delllarg corregut. Acabà el mateixlloc d ' o n havia començat, llegintel testament de la Sardina queels oferim a continuació, obradel jove santjoaner i componentde l'organització, Joan MatasGayà.Seguidament els participantsforen a la Casa de Cultura Obsequiats amb una torrada, o "Refaifai" com deia el programa.Enhorabona i f i n s l ' a n y que ve.TESTAMENT DE LA SANDINÄL'ENTERRO DE LA SARDINAEs el segon any que a SantJoan es celebra l'Enterro dela Sardina, i es pot dir quefou la seva confirmació i assentament, tant per part de l'organització com per part del poble,que hi participà de manera massiva.A l'hora anunciada es varenconcentrar a la plaça de laConstitució,elsparticipantsa la comitiva que havia d'acompanyar a la sandina en el seuenterro.Una figurad'aquestpopular peix, molt ben logradaque col·locada damunt un beulfou passetjada damunt les espatles de quatre joves que al igualquel ' a l t r e gentanaven benandolats.Obria la comitiva la BandadeTambors que també vetiende dol,elsseguien els mésjovenets,amb gransplorsibastants de gemecs, a sardina, unSiguent una cosa finai penosa, ho teñe que dirvos dic abans de morirque em tendreu sempre presentctonant com entenimentque sempre -em recordareuper be o mal ja ho voreulo que he mandat llegira n1el nostro capellàhomo de coneixament.que molt bé vos llegiràlo que diu el testament.Vaig néixer a dins la marde pares americansperò el destins i afanysem dugueren a Sant Joan.Germana d'onze germanssa major de ses famellesvaig viure a Ses Fontanellesjus davora Ca's Capellans.Com s'usava en altre tempsel mascle era s'hereuses famelles no ho creureueran un gros contratemps.Tota la vida vaig ésserhonrada per la noblesajo dins la meva pobresaels senyors em varen voler.

Aquest poble8-28Com dona d'entenimenti de noblesa adquiridamand que sigui repartidapel Batle i l'Ajuntament.En catorze anys que teniavaig servir un capellàquatre anys el vaig aguantari llavors ja sa moria.Quina gran satisfaccióvaig tenir des capellàhereva me va nombrari madona des moixó.Siguent jove em vaig casarper l'església i de blancférem festa i de franctots plegats a dins la mar.A dos anys de matrimoniviuda i rica vaig quedard'això sempre veig culpar"que era càstig del dimoni.Vaig trobar un altre maritamb un xalet a Sa Penyaun altre a Cala Moreiai de duros lo més ric.Tampoc vaig ésser sortadaviuda també vaig quedartot el poble me xerràdiguent-me endemoniada.Sense res vaig arribara replegar una gran fortunaquarterades dos mil unai doblers pes qui em voldrà.Tene finques a dins Son GualSon Comelles i Solandai mirant a l'altra bandatene ses cases d'Es Rafal.No deix res a cap germàni tampoc a cap parentamb bauxes i aiguardenttot lo meu heu de gastar.Als capellans que han venguta predir el meu enterroles deix doblers per un vernjove, guapo i geperut.Els que han alçat el cos meutots joves i voluntarisa nes jutges i notarisles deix sa cova i es lleu.Ses finques totes estanvenudes o hipotecadesi ses deutes que he deixadesels hereus s'en desferan.Llavors tens es Mitjà PlaA voltros santjoanersSes Veles i Son Perdutvos deix tot el rémanentSon Sineu i Son Gurgutamb força i entenimenti es carrers d'Es Barracar.trobareu molts pocs doblers.Encara m'en queden mésQualque cosa jo vos guardfins que arribin a dos miltrescentes quatre a Son Gilja dels temps de s'estraperlmil setcentes d'Es Calderers. i no es més que un caramel.1per acabar al Carnaval.Cent bossins de carabassasi se memoria no em fuigI vos mand santjoanerssembrats entre Cugulutxen Quaresma menjau rapSon Dixotta i Son Rebassa.pegau cossa al meu capi hi trobareu els doblers.Lo que estim més de sa vidai terra de lo més fredCom que mos ha surtit bées lo de Son Capellettota aquesta processói es quartons de Sa Bastida. escoltau amb atenciólo que ara vos diré.Tene cases dins Alaróvint-i-una a MariaEsper que l'any que vevuit o nou a S'Alqueríaamb voltros contem igualment]i unes dotze a Llucmajor.amb sos Bancs i Ajuntamentquemolt bé han col·laborat.Fins ara just hem parlatLes gracies les he donatde terres i possessionsi no hem dit des milionsi les don públicamentque tene, on les he deixati esper que tengueu present.que la festa ha acabatTF-S Í— tó que l'any passati també a n'es t ,?, Pou Llargi menys que l'any que veen tene a Sa Banca Marchqueamb vostra ajuda hi aniïa La Caixa i a Sa Nostra.tots plegats hem de cridar:Esper que em compreneuvoltros germans i parents MOLTS D'ANYS I FINS L'ANY QUEho deixaré en els esternssense nombrar cap hereu.

9-29D'aqucll tempsESBÖS BIOGRÀFIC DELSR. JOSEP ROSSELLÓ ORDINAS(1882-1966)Nascut de família humila la plaça des Mercadal deCiutat de Mallorca, a finalsde segle passat(21-X-1882),vafer els primers estudisal'EscolaPia, d'on passàl'any 1898 a l'Institut Baleari desprès a l'Escola Normalon aconseguí el títol de "Mestre elemental" i amb les màximes qualificacions el de "Mestre superior" a l'Escola NormalSuperior de Barcelona, l'any 1906.TRAJECTÒRIA PEDAGÒGICAL'any 1910 va obtenirelne1 delesoposicionscelebradesalaprovínciai començàla seva tasca al'EscolaNacionalde SantJoan a la qual romangui 15anys,deixantsolcenunageneració d"hornos que sempreen reconegueren el mestrage.Des del primer moment destacano sols al camp estrictamenteducatiu, sinó també al caltural i social d'un poble aleshores aescolaunitària,primerdetotalçant-amb lapròpiasuor i la pressió moral- unedifici nou i posant en pràctica tècniques modernes. L'"Escola nova" de Sant Joan esdevéun dentre modèlic que agombolano solament els al·lots delterme,sinó finsi tot icsmés moderns, admira els mètodesmés revolucionaris que s'estenenper Europa. El sistemade fitxes -davers l'any 191 Sili permet de amntenir sempreactius els alumnes de diversesedats en una classe que desborda el centenar. Tot això ambunahumaníssimadisciplina.No hi plany hores i hi afegeixmúsica,gimnasiaijocsal'aire lliure, així com ensenyançaespecialper a"Caixad'EstalvisEscolar"teniala idea de fomentar aquestavirtut,aratanoblidada,des de la infantesa. Fou l'ànimai fundadord'unasecciód'escoltes -llavorsanomenatsExploradoresdeEspaña-, dela que era Cap de Tropa iagrupava la gent més destacadade l'escola.El1924començàlaseva etapa urbana en prendrepossessiód'unasecciódel'Escola Graduada de Llevantde Ciutat, en aquell momentuna"instituciópilot",comen dirpiem ara. Com a caracteritzat intel·lectual del magisteri intervengué alsCursetsorganitzats pel Museo PedagògicoProvincial.Durantl'any1929 guanyà per oposició laplaça de Director de ma mateixaEscolaGraduadadeLlevant,dita ara "Gabriel Alzamora",i participà-de més a mésd'altresactivitatssocialsa tribunals i afers professionalsderesponsabilitatcomel Consell Provincial d ' Ensanyament Primari.

D'aquell tempsL'afanydepromoció(i un marcat biaix politicquehaviaenvaïtl'Escola)1'impulsa a opositarun picmés i obté la plaça de Director0 Gerent de l'EscolaPràcticaannexa a l'Escola Normal deMestres,al claustre de laqual s'incorporava l'any 1933en un période òptim de professorat brillant i competent, ques'estrocariaamblaguerracivil. El càrrec l'ocupà finsala jubilació(1952), ambpropde vint promocionsdemestresquepassarienperles seves experimentades mans.Els deixebles d'aquestmestre de mestres han destacatper la seva àmplia formaciócìvica i humana que els ejahavia procurat amb els seusalumnes primaris d'ara i llavors, molts dels quals sensaltrainstruccióhanpogutfer-se amunt en la vida.PROJECCIÓ SOCIALA Sant Joan, poble eminenment agrari amb les millorsterres de Mallorca, el mestreRossellócontribuíambungrupde gentil·lustrada ala difusió dels avanços agrícolesi modernitzacióde lestasques del camp. Intervenguè,peraixò,al'organitzacióde la Caixa Rural ("es Sindicat") i de la seva preocupacióen fou fruit la fundació idirecciódelarevista ElViticultorBalear,així comunllibre,LaContabilidaddel agricultor, que per massaavançat al seu temps, caiguéen el ivitats de difusió cultural,perexemple,conferènciesa l'Ateneu sobre temes geològics i geogràfics. Fou membrefundador de l'Associació perla Cultura de Mallorca -germendelmallorquinismepolitic1 en qualitat de representantd'ella, participà a l'elabora-10 - 30ció de l'Estatut d'Autonomia.Dels seus afanys socials n'ésresultatl'opuscletitulatEl problema preocupante.Alsfoscs temps de la guerra secució per la justícia",mantenin-sesempreenunahonorable no-col.laboració.ACTIVITAT LITÈRARIA-MUSICALHomepolifacèticiquasi universal, va mantenirobertalasevacuriositati activitat en molts de camps.Escriguénombrososarticlestocant els més diversos temes(La Veu de Mallorca, El Magisterio Balear, Correo de irmats amb seudònim, defuginttot protagonisme.De ben joves'iniciàa la conró de la poesia aprofitant un gran domini del llenguatge i faciliat per la rima.Mossèn Costa i Llobera i naMaria Antònia Salvà li estimularen més d'una vegada .Hou pr 2miatadiversoscertàmensijocsflorals de MallorcaidelPrincipat.Unapartde la seva obra poètica, queellescrupulosamenttrià,aparagué recopilada a licadesarevistesiperiòdicsi,moltes, enara inèdites.Nopodemoblidarlaseva faceta musical iniciadade nin entorn al capellà Ferriolde Can Dameto. A l'època deSantJoancomponguélletrai musica dels Himnes al Poble,aFra Lluis Jaume, apòstolde Califòrnia, i el particularment inspirat de la Mare deDéudeConsolació,quenohi ha cap santjoaner que nocantussegi.Almateixtempsformava una banda de músicaque actuava al Centre Sociali recullia part del folkloremusical de la contrada.LA RECERCA CIENTÍFICASi una frustació tengué

11-31en Josep Rosselló fou la denohaverpogutatènyerelgrau universitari: en aquelltemps era un priviliegi delsmolt acomodats. Però en doscamps aconseguí en pla sutodidacta una invejable maduresa:linguística i geologia.La coneixença i pràcticadevariesllengües1 acostaa l'aprenentatge i erantojaque va ser fundador de 1 ' EsperantistaKluboPalma(1907)del que esdevendria president(1925). Quan ja la seva ideologiahaviaevolucionatcapaltres fronts, encara mantinguéunallarga polèmica amb elfuturbisbeMirallessobrel'Esperanto. Ben prest, l'any1926,adoptavalaviadelllatí bàsic o "interlingua",publicant i tot una gramàticasumaria de la llengua internacional "Interlingua sistemàtic"i essent elegit membre directiude l'Acadèmia pro Interlingua,entitat de gran abast internacional. La seva nombrosa biblioteca sobre aquestes matèrieshapassat a la Universitatde València.Dedicà -com ell deiapart del seu oci i temps lliureal'estudi -delageologiade la comarca central de l'Illade Mallorca. Totes les eixides,excursionsi passejadesquefeia,tant amb els alumnescomambels"Esploradors",les aprofitava per a conèixerelsterrenysiaclarirlaseva estratigrafía geológica.De la permanència a Sant Joann'ésfruit l'avanç de mapageològic i la col.leccio palentológicarepresentadapermilers de fòssils que aprofitaren geòlegs de talla com DarderFalloti Colom. Part de lasevatascaestà resumida ipublicadaaAportaciónalestudiodelageologiadela region central de Mallorcai altres articles en(1954)1'etapa de membre de la Socie-tatd'HistòriaNaturalBalears, de la qual fou fundador.de%% % %Amb motiu del seu traspàs (1966), escrivia un deixeble il·lustre, el folkloristaP. Ginard: don Josep Rosselló"fou poeta i literat, artistai músic, però més que rés,un excel·lent mestre".% % % %Documentació facilitada per la seva Vda.Da Miquela Verger.GràciesJoan ParetsEsportsVULEIBOLCategoria JuvenilEn el pasado mes de diciembrede 1987 el C.V. Sant Joan iniciola liga 87-88 en la cual esteaño participan cuatro equiposqueson:SaPobla,Polleça,C.V.Palma, y el Sant Joan.En esta ocasión en vez de realizar un partido de ida y otrode vuelta se realizan dos alargando asi una liga que parecíaser más bien corta.El equipo sanjuanense actualmente lo forman las siguientesjugadoras: Catalina Bauza Ginard,Catalina Jaume Bauz ,, Ana M ey,Maria Alzamora Bauzà, MargaritaCatalà Karmany, Francisca RibotBinimelis, Coloma Ribot Binimelisy Maria Font Bauza. Y AndrésGelabert Garí comoentrenadorque a pesar de no residir enSant Joansigue entrenando anuestrasjugadorasconmuchailusión.El primer partido que teníaque disputar el Sant Joan tuvoque ser aplazado debido a queel equipo contrario le era imposible disputarlo.Su primer partido fue eldia 12 de Diciembre en la canchadel C.V. Palma, un equipo que

Esportsparecer tenía que ser el máximorival del Sant Joan, pero estedemostró que sigue siendo elmejor y se impuso con un claro3-0 y con unos parciales queno podian ser mejores. En elprimer set a pesar de los muchos1cambios e intrucciones que lesdio su entrenador, el Sant Joandejó el marcador con un 15-0.En el segundo set el C.V. Palmaso consiguió recuperarse y elset terminó 15-5. En el tercery ultimo set tuvo una ligerarecuperación pero el Sant JoanConsiguió dominarlo consiguiendoun 15-9. Este partido era unode los más importantes, ya quela liga gira en torno de estosdos equipos, pero el Sant Joandejo las cosas claras con esteexcelente partido.El sábado día 19 de Diciembre,elequipolocalsetrasladóal Polideportivo de Sa Poblapara enfrentarse a este equipo.El Sant Joan no tuvo que realizargrandes esfuerzos para imponersecon un claro 3-0 y así li demuestran los resultados de los sets15-0, 15-2, 15-2. Fue un partidodonde no hubo nada de emociónyel público asistentecasino tuvo tiempo de empezar aanimar a su equipo debido ala corta duración de este encuentro.El día 23 de Enerode 1988el Sant Joan recibió al equipode Sa Pobla al cual volvió a"derrotar con un 3-0. El partido fuesimilar alrealizadoenla cancha del Sa Pobla con lossiguientesparciales:15-1,15-0, 15-5.El sábado 6 de Febrero elSant Joan recibió al C.V. Palmaal que consiguipo derrotar conun 3-1. El primer sat prácticamente lo dominó el Sant Joan sindemasiadasdificultades.Enel segundo la cosa quedó másigualada, ya que el Sant Joanal fallar muchos saques no sumabapuntos y el Palma lo supo aprovechar, pero al final se impusoel Sant Joan con una diferenciade 2 puntos. En el tercer setlas cosas siguieron igual con12 - 32Antonia Gaya Moreymuchos fallos en el saque yla victoria esta vez fue parael Palma, también con una diferencía de 2 puntos. En el cuartoset el Sant Joan fue a por todasy a pesar de los ligeros bajonesque sufría se impuso de nuevo.Los parciales quedaron de lasiguiente manera 15-5, 16-14,15-17, 15-13.El domingo día 7 fue el SantJoan el que se desplazó hastaPalmaparaenfrentarseotravez contra el Palma. Fue unpartido muy igualado y se tuvoque jugar un quinto set paradecidirel partido.En estaocasióny por primera vez trasmuchos años de intentarlo yno conseguirloel C.V. Palmalogró la victoria, una victoriaque no le resultó nada fácilporque el Sant Joan en ningúnmomento dejó de luchar y comopodemos apreciar en los resultados finales la diferencia esmínima14-16,16-14,15-12,12-15, 15-13.El viernes 12 se jugó unpartido aplazado contra el Polle.nça en la cancha del Sant JoanTEl resultado final fue de 3-0favorable al equipo local yconlossiguientes parciales

Esports13 .- 3315-3,15-5 f15-0.Unpartidofácil para el Sant Joan y aburrido para el pública.El sábado 13 el equipo localvolvió a desplazarse a Sa Pobladonde volvió a imponerse congransuperioridadconsiguiendootro 3-0 y con unos parcialesque hablan por sí solos 15-0,15-2, 15-1.Categoría CadeteEl equipo cadete lo forman'las siguientes jugadoras: MariaAlzamora Bauçá, Maria Ordinas,AntoniaOliver,MariaBauçá,Ana M âMora, Catalina Morey,Margarita Català, Maria Magdalena Nicolau, Catalina Verd, Margarita Ribas, CatalinaTorrens,Margarita Ginard y Maria Gaya.Empezaron la liga el 19 deDiciembre de 1987 en su propiacancha, su rival era el equipode Muro al que derroto con un3-0 y con los siguientes parciales 15-4, 15-12, 15-3.El sábado dia 1 6 de Eneroel Sant Joan visitó al Petray volvió a imponerse con un3-0 y con los parciales 15-1,15-12, 15-2.El 23 del mismo mes el SantJoan recibió al equipo de BunyolaUnpartidopocoemocionantedebido a los muchos fallos querealizaron ambos equipos, peroal final el' triunfo fue parael Sant Joan por un 3-2 conlos parciales 13-15, 15-9,11-1515-13, 15-0.El dia 31 el Sant Joan visitoal equipo de Muro al cual volvióa derrotar con un 3-0 con lossiguientes parciales 15-4, 15-215-9.El dia 9 de Febrero el SantJoan se enfrentó contra el Petraen su propia cancha. El resultadofinal 3-0 favorable al equipolocal con los parciales 15-6,15-10 y 15-6.Dia 13 en Bunyola el SantJoan volvióa conseguir otro3-0 con los parciales de 15-515-5, 15-7.Juegos EscolaresVOLEIBOL INFANTILESEn esta categoría sólo sejuegan 2 sets al contrario decategorías superiores. Las Jugadoras en esta categoria son:Pilar Sansó, Maria Bauza, M MagdalenaNicolau,CatalinaMorey, Ana M a Mora, M 3 FranciscaGomis, Margarita Gaya Rotger,Antonia Fullana.Hasta el momento llevan jugados 3 par

Président: Joan'Matas Gaya Adreça: Carrer José -AntonioT-13 Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra ) Deposit Legal 2-1979 DIRECCIÓ:' Col·lectiu "Quatre Vents" œL.LABQRADDRS Miquel. Florit Huguet . Carles Costa Saloni Joan Jäujne Nigorra Antònia- Costà. Baúçà Maria Company Nicolau Franciscà" Barceló C." . Antoni .Bauçà Matas .