WIXLIB

76 I \'j2] «f. R E V I S T A DE G I I Í O N A » N Ú M . IKJ r- DOSSIERMAUC.; - AIÍHII. ¿005Josep Barceló i Matas,el m e s t r e c ue v a s e r p o e t aAa\ier Cortadellas .-/S v L.cc N o SEMBLA QUE PUGUI ser gaire de bon defensarun poeta de qui tothoni que en parla c o m e n t adient que era un gran pedagog i un gran mestre.Ho escriu, per exemple, Pere Lloberas l'any 1965 al'antologia de Poetes hisbakncs de ¡a Reuaixe¡i(;a: «Lacondició de poeta», hi llegeixo, iés un deis aspectessobresortints de la personalitat d'aquest merítissimbisbalenc [.] Pero, a mes de la condició esmentada, Barceló en té una altra de concordant, desplegada en forma mes extensa, metódica i transcendent: la de pedagog [.,] El senyor Barceló, mentreexercia el magisteri només feia versos —en el sentitrigorós del m o t - de tant en tant. Els versos seguits—un veritable poema— els feia a Tescola, que era unIlibre en blanc, obert de bat a bat a Tesdevenidor».(l) 1 ho escriu també Josep Pía l'any 1966, aRetraH de passaport, en el dedicat a Víctor Cácala.(2)Pía, que tal com és sabut n o va teñir1u n e s r e l a c i o n s gaire flu'ídes a m bTautora de Solitud, després de recordarque va estar vivint una temporada aI'Escala al priiicipi deis anys quaranta iq u e va provar d e r e l a c i o n a r - s e a m b CacerinaAlbert, escriu, referint-se a les amistats i al tipus devida d'aquesta escriptora, que «amb la gent de lapoblació, hi tenia, en general, una relació moltvaga, Vivia voltada d'alguns amics, que sobretot al'estiu li feien molta conipanyia: el doctor PuigSureda -el gran cirurgia- i senyora, i el senyor i lasenyora Joaquim Folch i Torres -sobretot desprésd'haver-se fet una magnífica casa a PEscala-, la senyora Pellicer, que era una íntima amiga, la senyoraTrayter, de la Bisbal, i el seu marit, el senyor Barceló, mestre i poeta - d ' u n a versificació obvia i Ueugeramenc pomposa i afectada». Posteriorment, si béper motius que es justifiquen i que aniré fent explícits, deuen recordar també que Barceló i Matas eraun gran mestre per a Agustí Cabruja,(3) i per aDavid Pujol en tres articles que publica, en conjunto en solitari, en els llibres Bishaleiicsd'ahaas. Gent de Castciló i en el tercer1n ú m e r o d e la revista bisbalenca ElDmc. El text de Cabruja queda inédit ino es publica fins molts anys després de

DDSSIER *f- REVISTA nn G I I Í O N A N Ú M . 229MANÍ.; - AIÍIJII zooy ». 119-,! 77la sevíi niort. Els de David Pujol no, pero no elsescriví fins c;ip al final deis anys vuitaiita, quan jafeia anys que el que liavia morr —i que Déu no sen'apiadi- és el franquisme.L'estranya casualítat d'un poetaAra, anetii ais anys de postguerra. Fori;:a abnnsque Josep Pía publiques aquell retrat de passaport,pero una mica després de l'inici del decenni deisquaranta en qué se sitisa, Cacerina Albert escriu isigna a m b el seu pseudónim Quctírc iiiotí, el textque fa de próleg a El dos delpastor,{4) que és el primer Ilibrc clarament literari de Barceló i Matas.Naturalnient, Víctor Cátala no escriu que la poesiade Barceló és «obvia, pomposa i afectada». En faprou indicant que «quina sia la qualitat formal isubstancial d'aquesta - p o e s i a - , no ens cal pas anosaltres, pobres niancacs de l!uc crític, escatir-ho[.-I Prou que ho tara, i amb fonament de causa,qui sápiga i puga fer-bo». C o m hauria pogucescriure el mateix que Pía si és la propietaria delclos del pastor, la casa on avui hi ba e! miiseu que liha dedicat Lluís Albert? Barceló, a niés, és amicseu; és tambó Phome que s'ha casat en segonesnoces amb Adela Trayter, aquella figuerenca, filiad ' u n m e s t r e de p a r v u l s de la capital de PAltEmporda, amb qui ella havia compartit classe debatxillerat i casa a Tépoca que estudiava a Plnstitutde Figueres.Encara en els anys quaranta, Barceló i Trayteranaven cada estiu a passar uns dies a PEscala, a casade Caterina Albert. El clos del pastor es divideix entres parts: la primera, formada per un sol poema,es titula Lajhuuw la segona, Els amks de Solitud, ésun homenatge explicit a Víctor Cátala. U n deispoemes va dedicat a na Dolors Broggi, Vda. Pellicer, que deu ser la senyora Pellicer que esmentaPta en el seu retrat. Rccordaiii;:!, un altre d*aquescspoemes, va dedicat a «N'Antónia Bartom e u , q u e bastí la vil-la " S o l i t u d " iordena el "Clos del Pastor" a gloria deV í c t o r Cátala». Pero aixó son coses Jque potser ja sabien.Josep Barceló i Matas (1875-1964).El dos dd pdsfor es publica Pany 1947: la guerra civil encara era massa present perqué VíctorCátala s'atrevís a indicar qué és el que havia fetque Barceló i Matas tornes a escriure poemes després de tants anys. Es l i m i t a a r e c o r d a r q u e«l'autor d'aquest Ilibre, home de cultura i preparació literaria, havia fet versos com els fan, una horao altra, tots els joves cuites, sens vocació determinada; és a dir, els havia fet d'una manera esporádica, sota el dictat de petits esdeveniments o petitesvisions, mes sens propósit formal i persistent, sensmes a m b i c i ó q u e la de celebrar u n aescaient a familiar, Pexpansió propiad'unaforadaod'unatertuliad ' a m i c s » . N a t u r a l n i e n t , n o és elmillor text de presentació q u e p o t

7S I ly l *. ]ÍÜ V[STA DE GlUONA Jf NÚM. 2 2 9M Ht; " '"' 't"- - 0 0 5f- DOSSIERse servien begudes i on de tant en cant es feia ball.Tot plegac no res d'excraordinari. Víctor Cátala hosabia i és perqué ho sabia que e.scriví el que escrivíñns que, tot d'una, devia pensar que havia anatmassa lluny i féu un gir espectacular, un iírihhliíii d'aquells que cus deixa amb cara de no haver-hientes res, pero amb la boca oberta: «Mes, ja homefet, vingué un dia en qué la Casualitat [.] el féuentrar una estona en unjardí [.] Era un petit closencarat amb la mar blava i dol ament aclofat sotaun cel de meravella i t o t pie de v i b r a c i o n s id'ensomnis». El jardí aquell va deixar Barceló completamcnt astorat. «L'home cuite i despert, versificador circumstancial [.] se sentí el cor fes, llampferit per una estranya perdigonada, per un tret depietat inñnita». El resultat és que Bai'celó ana cadadia en aquell jardí —«com qui va a missa»— i que,grácies a aqüestes visites, «en una mena de miratgei de miracle entendridor . . . gairebé sense esfor?sensible, com si no fossin fruit reflexiu del magíi»,nasqueren aquests poemes.El poeta pocabansde la seva ¡ubilacio.desitjar un poeta, pero les coses son coni son i nocom ens agradarien.I ara anem ais orígens. C o m Joan Bosch, comJosep Oliveras, com Josep Casabó i com FrancescCarreras, Josep Barceló, que va néixer l'any 1875,és d'aquells bisbalencs que van entrar en el món dela poesía grácies a Joan Sicjar, «cor d'angel deI'Empordá», tal com Jacint Verdaguer va qualificarlo en una dedicatoria de Patria. També com molesd'aquells altres p o e t e s , Barceló forma p a r t del'Escut Emporita, una entitat que va sere! nucli bisbalenc de la Lliga Catalana,i si comenta a escriure sembla que fougrácies a les tertulies d'El Prado Bisbalense, un establiment de pastisseria onU n mestre sense escola1 ara que eni perdoni Víctor Cátala i que emperdonin també tots aquells que Tadmiren. Escriure que una cosa no és «fruit reflexiu del niagí» ésd'un romanticisme cjue fa pujar els colors a la cara.Pero realment és així? Els poemes de Barceló iMatas surten del cor tal com el poeta BonaventuraCarles Aribau ens va voler fer creure que hi sortien«les raons» que el van portar a escriure L'Oda a Uipatria? Em sembla evident que no. Llegeixin qualsevol de les poesies de Barceló i constataran queprecisament el primer llast deis seus versos és queson excessivament reflexius, poc naturals, que elseu gran defecte és que «de magí» n'hi ha massaperqué Barceló no és un poeta que va haver deguanyar-se la vida essent mestre d'escola, sino immestre d'escola que va veure's abocat ae s c r i u r e poesia. D e i x e m q u e siguiAgustí Cabruja qui ens expliqui quinesvan ser aqüestes raons: «Els falangistes,Tendemá de la guerra, en la seva cacera

DOSSIER ferotge i despictadn contr;i C;it;iUuiyii i ch stnishomes liberáis i representatius, foragitaren Barceló iMatas del seu carree de director».(5) Adela Trayter,que era parvulista a la Bishal des del 1891 i que esva casar amb Barceló al principi de 1920, poc després que el nostre poeta quedes vidu i veiés com seli uioria una filia, també va haver de jubilar-se. Faltaven pocs anys perqué els toques per edat. Erenprou grans. a inés. perqué Pere Barceló, fill del primer niatrimoni de] nostre poeta, ja bagues acabat oja estigués a pune d'acabar medicina. El cas és que,segons escriu Cabruja, no va ser fins «uns anys mestard, quan vingueren «indults» i «perdons» que se'lsconcedí com una almoina la jubilació. pero quedant en peu la seva expulsió de la carrera de magisteri' .(6) Aixó explica que Víctor Cátala optes perescriure que havia estat una «casualicat» el que féuque Barceló retornes a la poesía. En primer lloc.explica el to malenconic, d'home gran, venf ut icastigat per haver estimat el seu país i la seva feina,q u e es fa e v i d e n t en el s e g o n s o n e t deTrcjíisparaidcs, un poema de la tercera part á'EI CIOÍ(id paítoi: Si teñen present aixó, entendran perquéens han de saber greu aquests versos: «Escampo lamirada del passat; / pels Uuminosos j o r n s de lainfantesa, / quan tota cosa és una sorpresa / i lavida perfum de puritat; / / pels dies flaniejants dejovenesa / en qué ens sentim el cor sempre arborat/ per les iMusions en tot esclac, / amb renovada iatraient promesa. / / 1 recordem els jorns de plenitud, / de voluntat fervent i forcitud, / quan fcrmsnostre ideal eiTs mantingué. / / P e r qué desesperaren la senectud? / Si la vida és onada que va i ve / ouna flor que es niarceix, qué hi podem fer?»Poesía obvia? Segur. Poesía afectada? També.Pomposa? En aquests versos, no m'atreviria a escriure-ho. En segon lloc, a mes, tot aixó explica tambéperqué tothom está d'acord a escriure que Barceló iMatas era mes pedagog que poeta. De fet,el] és el primer que ho indica en elsquatre Ilibres que va publicar entre 1947i 1959. Ara, hauran de creure'ni perquéno sé si és prou ciar com perqué hof-REVISTAnu GIIIONA-Y NÚM.229MAH( ;- AIÍIÍII. aoo.s «r-1 HJ'ÍI 79Pere Barceló, fill del poeta, rep un premien nom del seu pare, a la Bisbal d'Empordá.pugLieni reproduir, pero a Texemplar d'E/ dos del pastor, que vaig comprar fa uns incsos a un Ilibreter devell juntament amb els altres tres Ilibres de Barceló idel qual m'he servit per cal d'escriure aquest arricie,hi ha aquesta dedicatoria: «A Eusebi R o s i ñ o l iRigau, amb Taféete pregón de mestre i amic». SignaBarceló i Matas, a Barcelona, el 5 de febrer de 1950.T:Unbé la dedicatoria amb qué s'inicia aquest Uibreens recorda que era en primer lloc un mestre. Els encopio la primera ratlla: «A en Narcís de Carreras,dilecte i devot deixeble i amic caríssim, mantenedord\ma amistat [.-I». Carreras, que era també de laLliga Catalana i que va ser també de la societat bisbalenca l'Escut Eniporita, deixava cada csriu al matrimoni Barceló-Trayter una casa que tenia a Sant JustDesvern per tal que pogviessin esriuejar-hi. En certamanera, com tots els altres homes vinculáis a la Lliga,Carreras també havia perduc la guern: va teñir sort,pero, perqué encara era prou jove per poder refer-sedes d'un punt de vista professional i económic. JosepBarceló i Adela Trayter no hi van ser a temps, erenmassa grans i els va agafar a contrapeu; ells dos, defet, van perdre moltes mes coses.Tres anys mes tard, en el Poema dd/j 7,(7) aquesta pérdua es fií mes explícita.Barceló dedica el Uibre a Helena i Pere,els seus dos néts; no hi ba próleg. sinoun proemi que escriu ell mateix i que