WIXLIB

De per la vilaen gloses i cançons, que caracteritxen la realitat.Entempsde t Joan,entre altres que no mos atrevima publicar, les siguients glosesde glosadors anònims.Jo no som de dretesni d'esquerres tampoc,sabeu quin es el meu joc,a tots els fas mambelletes.D'es blat en fan farinai de sa llet es formatge.Al.lots no perdeu es coratge.!Sou s'esquerrà mallorquina!M'he posat sa mudadai es corbatí ben lluentesperant es Presidenthe perdut 's'enravenada.ASSEMBLEA GENERALDEL CENTRE CULTURALEl passat diumenge 5 de juljioi, a les 9 del vespre el CentreCultural de Sant Joan va celebrar Assemblea General de Socis,peractualitzarelscàrrecsde la Junta Diractiva i donarcompte del moviment econòmic.Ambunaassiténciaqueva ésser mes be escasa, esva tractar el següent ordredel dia:1,- Estat de comptes de laSocietat.2.Proclamació de candidatsper ocupar els càrrecs de laDirectiva.3.- Elecció de President, Secreta,ri, Tresorer, Vocal de Joventut,Director de la revista "SantJoan", Directorde la Bandade Tambors i Cornetes, Vocald'ExcursionismeiDirectordel grup de Teatre.4.- Visita a les noves dependènciesdel CentreCultural ala Casa de Cultura.Primer punt. Després d'unsanys, el saldo de les compteses positiu, això diu molt afavordelsresponsablesdela tresoreriai cobrança dequotes.6 -354 -Segon punt. Foren elegitso reelegits els que ocuparanfins l'any que ve, els càrrecsde la Junta Directiva quedantaisí composta:Presidents: Carles Costa SalomSecretari: Maria Company NicolauTresorer: Antoni Bauçà MatasDtor. Banda: Nino Company PérezVocal Excursionisme: Miquel GayàDtor. Teatre: Joana Karmany Jaume i Nino Company PérezRevista"SantJoan": Es vacreure oportú que en lloc deDirector per la revista, aquestaestàs dirigida per un col·lectiucompost per quatre socis col·laboradors de la publicació.A continuació es va acordarcelebrarreunió de Directivacada primer diumenge de mesa les 11 del matí, es varenvisitar les noves dependènciessocialsintegradesdinslaCasa Municipal de Cultura ies va servir un refrigeri atots els assistents.INTERCANVI CULTURALConvidats pel grup de Dansairesd'llurodel'AgrupacióFolklòrica de Mataró, el grupsantjoaner de balls mallorquinsAires de Pagesia es va desplaçara terres catalanes per fer-hi una estada de tres dies, durantels quals es varen ter trèsballades conjuntes,excursionsi visites a llocs d'interès.El divendres dia17deJuliol, just arribats a Barcelonapujarem al'autocarqueens esperava al port i recorreguerem el centre de la CiutatComptai, Rambles, Plaça Catalunya, Sagrada Familia, Nou Campi Montjuic; baixàrem amb elfunicular i anàrem a peu desde l'estació de França atravessant el barri gòtic fins ala catedral i la Plaça Reial.Després de dinar ens desplaçarem a Mataró,' punt d'estada.Ens allotjarem a les diferentscases, a on haviem de conviureen falìlia i després de soparférem la primera actuació al

7 - 355TeatreMonumental.Fouunabona experiència i un nou èxit.El dissabte, mati lluiréi a les tres, autocar i capa Lloret de Mar; per cubrirla distància i degut al tràficque es dirigia a la Costa Brava,tardàrem 4 hores i es clararribàrem tard per actuar persegona vegada. Com ja estanacostumats a aquestes anomalies,havien previst que actuassimdesprés del sopar, i així hoférem a un extraordinari complexe turístic, quatre L'actuaciófou entre dues piscines -cosade cine, ajardinament, focus,i gran cantitat de finestresxafarderes, parc central, etz.Després del dinar, que féremtots junts, catalans i mallorquins, improvisada festa queresultàmolt animada i queva acabar quan ens comunicarenque l'autocar ja esperava perdur-mos a 1 ' areoport del Pratper venir cap a Mallorca aon arribarem a les 12 de lanit i després cap a Sant Joanfalta gent.Fins una altra vegada.HSJonioteebeCJuMQMdß9a -McßcaDIVENDRES17JUUOLA ta 10 M v««*»ambientació, etz.Tot seguit a les 12 dela nit, tercera actuació, aquestavegada durant unafestaque es celebrava de "PaisosCatalans"dinsunmagestuossaló d'actes. Allà les tresde la matinada tocàvem llit.Visita al llocs més interessants de Mataró el diumenge;restesromans,SantaMariaambel cementiri delsegleXIV,carrersempedratsambcases de façanes antiquisimesEl passat 21 de juny, a l'esglesia de Santa Margalida de Palma,va rebre per Primera vegadaa Jesús Eucaristia, na MargalidaBauza Mas, filla delsnostresamicsMiquelBauzaBardisa i Elisa Mas.A aquest aconteixament si va af 2gir un altre, la celebracióde les Noces d'Or, dels padrinsde Margalida, els tambe amicsJoan Bauza Bauza i . MargalidaBardisa Bauza.Els nombrosos convidats, forendegudament obsequiats.Alesmoltesfelicitacionsrebudeshi volemafegir lanostra.Enhorabona.

EsportsCLUB VOLEIBOL SANT JOANEl equipo de Voleibol femeivino de Sant Joan fcainto en cate;goria juvenil como en cadetetrasproclamarsecampeonasde Baleares tuvieron que desplazarse hasta Madrid para jugarla fase de intersector en lacual sólo se clasificaba elprimero.Elequipojuvenilestá formado por: Cati Ginard,Maria Munar, Cati Jaume, AnaM a Matas, Maria Company, Margar ta Bauza, Antonia Gaya, MargaritaCompany,MariaAlzamoray Margarita Karmany y el equipocadetepor: Margarita Bauza,MariaCompany, Antonia Gaya,Maria Alzamora, Margarita CátalaMariaGaya,MartaCompany,Cati Morey, M a Magadalena Nicolau,MariaBauza yAntoniaOliver. El entrenador es AndrésGelabert que sin duda ha realiza,do una gran labor con el voleysanjuanense- y lo ha demostradollevando el equipo en los lugares más altos.Porlo querespectaalequipojuvenillospasadosdias 2 y 3 de Mayo en el polideportivo de los Cantos se proclamó tercero tras vencer al equipodeCàceres y perdercontrael de Madrid y el de Valencia.El encuentroque disputócontra el Madrid fue durísimoyaqueia superioridaddelMadrid fue total, pero el SantJoan no se dejó vencer fácilmente ya que puso codos a la situación y realizó un primer setlo mejor que podía, muy buenoen defensa y más flojo en ataquedebido al bloqueo de las madrileñas que con su gran estaturano les pasaba mate alguno.Con el equipo valencianoel juego fue de lo más normaly se reflejaba mucho el cansancio de nuestras jugadoras porel partido que habían disputadopor la mañana contra el Madrid.Al final el Sant Joan fue derrotado con un tanteo de 0-3.En la mañana del Domingoel Sant Joan se impuso claramen-8 - 356te al equipo de Càceres conun resultado que no podía sermás brillante 3-0. No fueronmuchasladificultadesquesuperar para el Sant Joan yaque desde el primer momentocontroló la situación.Laclasificaciónquedóde la siguiente manera:1 Madrid2 Valencia3 Mallorca (SANT JOAN)4 CàceresEncategoríacadeteelSant Joan también se desplazóa Madrid los pasados dias 9y 10 de Mayo pero esta vezen el polideportivo de NorteReal. Al igual que el equipojuveniltambién se clasificóen tercer lugar.El sábado dia 9 se. enfrentócontrael equipo de Madrid,elpartidoestuvollenodeemoción y se realizó un expléndido juego por parte de losdos equiposy el Sant Joanluchó hasta agotar todas susfuerzas pero al final se impusoel Madrid por un tanteo de3-0. El mismo dia pero porla tarde el Sant Joan tuvoque enfrentarse contra el Sabadell.El encuentro fue muydisputado pero esta vez quiense impuso fue el equipo sanjuanense con el resultado finalde 3-1.El domingo por la mañanala cita era con el equipo deCanarias, un equipo muy buenoen defensa .y que derrotó alSant Joan a pesar de que eljuego del Sant Joan fuese bueno.Elresultadofinalfuede3-0 favorable alequipocanario. Laclasificaciónfinalquedó de la siguiente manera:1 Madrid2 Canarias3 Mallorca (SANT JOAN)4 cadadia va cosechando más éxitos.Maria Company

9 - 357"PERRUQUERIA M.M.S. 1936"Vares néixer en primaveraa dins el mes de les florsal bressol dels nostres paresa on trobares repòs.Ells, esclatant d'alegriasegur que varen gaudirdesprés de dos nins venirnasqué el teu cosset, Maria.En els teus deu anys d'edatdeixondida i trapasseravares anar de feineraper gaunyar un dobler a Ciutat.I allà varen començarveient sa teva cosinafer de perruquera finai per s"ull dret te va entrar.A mompare suplicave"Ai, momparet per favor"guanyaré més d'un vello,però ell no l'escoltava.Insistint cada moment,jo vull ésser perruquerano duies altre quimeravengués d'on vengués el vent.Fins que un dia te digué"i que ho tens pensat?"1SÍÍ ho tene tot ben arreglat,allà a Ciutat n'aprendré.Veres obert el cel blauqual te varen dir sia Na Franciscà ho vares dirquedant a Ca'l tió Pau.Allà, amb sa teva cosinatot just vares començar,ella és qui t'en va ensenyarenc que fossis una nina.L'antiga perruqueriade sa plaça des mercatallà tregueres trellati el teu somni, dia a dia.El mil nou-cents trenta sisl'any que estalla el Movimentallà va aprendre rebentel curset del seu "encís".L'ensenyança li costavatrenta duros cada mestres mesos fent un excés,'sa lliçó ja li bastava.Cinquanta un any d'històriaal servei dels deméses digna de fer memòriafeinejant sempre un excés.L'elogi que jo vull feres per una germana mevaque fent feina deins ca sevaha volgut sempre fer el bé.Va començar jovenetaa l'edat de catorze anyscercant sempre els seus viaranysferms de perruquereta.Sa primera perruqueriafou ella a dins Sant Joantant si petita com granha exercit l'art, son quimera.Amb gust sempre fent.la feinai ganes de fer un doblersempre ha tengut un queferenc que fos pesada l'eina.Tall de cabells encertatstant pels homes com les donesfent amb gràcia els moldetjatsi en pentinats coses bones.Ones a l'aigua marcadesdesprés els tirabussonstenyits i decoloracionspermanents ben arrissades.Treballares fora midesensenyares les deméstres mosses, tres Margalidesen un any, per pocs deblers.Darrerament Na Mariallavors dues nines méssempre amb afany i energiaper l'art i no per res més.I al carrer del Sol, ca nostraallà a on se va establiri d'on no ha volgut fogirés ca seva i és ca vostra.Ara, als seixanta-cinc anysvull fer-li breu recordançaque Déu l'ompli de gaubançai endolcesqui els seus afanys.Jo, com a parroquianate desig salut i sortben estar i dolç conhortessent la teva germana,t'ho desig amb tot el cor.Bàrbara Mates i Sastre.

Col·laboracióEn poques paraulesCrònica d'un aniversariConvent de Sant Jeroni, Ciutat de Mallorca. Dimarts, denoude maig del 1987. Vuit i mitjadel capvespre.A defora encara lluu unsol primaveral; es prou coneixedor que el dia s'ha allargat.A dedins està a punt de començarelconcertcommemoratiudeldesi aniversari de la CoralUniversitària.Ple. De gom en gom. Pocdesprès de tocar l'hora surtenels cantaires, parsimoniosament.Un poc nirviosos per 1'esdevenimentquedenarrenglerats,a l'espera.Silencitotal.SurtJoanCompany, el director. I començala festa sonora.La primera part està dedicada a les peces recentment incorporades al repertori. Ens permetassaborir una part de la tascafeta durantel curs actual.La interpretació, àgil i ajustada, a càrrec dels actuals components;la direcció, dinàmicai aloquent, com sempre.La segona, més universal,més sentida, vol ser una breurecopilaciódelescançonsque la Coral ha anat escampant,pelmónalllarg d'aquestsdeu anys. Hi trobam des derepertori polifònic renaixentista fins a conegudes peces ambbase popular. Un apartat especial per a la Música religiosa,dedicada "als familiars i amicsque ens han deixat per a sempre"particularitzats en la memòriad'un ex-cantaire i del compositor i organista Antoni Matheu.L'emotivitatd'aquestasegonapart ha estat compartida pelsex-cantairesques'hanunital cor actual per cantar totsplegats.No hi ha dubte que hi hamoltarelacióentreaquestaCoral i Mallorca. Sovint l'hemvista a celebracions i aconteixeiuentsd'arreudel'Illa.I, a més, entre la munió delsseuscantairessempren'hi10 - 358ha hagut una bona representacióforana: Sineu, Pollença, Bunyola,Felanitx,SaPobla,Petra,Inca, Marratxí, M â de la Salut,Sant Joan, Muro, Sóller, Llucmajor,Manacor,SonServera,Alcúdia, Santa Maria del Camí,Valldemossa. Deu ser la coralqueintegramesdiversitatde provinença entre les sevescordes.Per això calia dru-la a aquestes planes.Les voltes de Sant Jeronis'omplen de goig, com tantesaltresvegades.Perventuramés, perquè de qualque manerahan vist néixer aquesta agrupació; fa deu anys ja ressonarenamb els acords del seu primerconcert. I les monjes tancades-veritablesamfitrionesdela Musica- gaudeixen Íntimamentreclosesrerelessecularsgelosies.A defora ja fa fosca; adedins és ple de llum, és plede Musica.Biel Massot i MuntanerPotol, maig-juny del 87PREMIS DE PERIODISME"PREMSA FORANA"El dissabte dia 27 al llargd'unafesta quetingué coma marc l'hotel Sumba de CalaMillor, es concediren els Premisde Periodisme de l'Associacióde la Premsa Forana de mi d'Honor,consistentamb una escultura de Sarasatei la dotació en métal.lie de30.000 pessetes,donades perla Caixa de Balears "Sa Nostra",correspongué a Pere J. Amenguali Bestard per una sèrie d'articcles publicats a la revista"Pòrtula".Els 2on. i 3er. premis, dotatsambdósamb30.000pessetesper la mateixa entitat forenper a Cosme Nigorra Fiol iJoan Morey Company i d'altresper una sèrie d'articles titulada "Bestiari" publicada a la

11 - 359revista "Mel i sucre" de SANT JOAN i a Ramon Costa i Dot perunasèried'articlesentorna l'església dels Dolors deManacor, publicats a la revista"Manacor".El Jurat era constituït pelssenyors Gori Mir, Llorenç Capellà, Josep Carles Llop i GasparSabater, aquest darrer en . lacondició de Secretari.Representacionsdegairebétotes les publicacions foranesforen presents en aquest actede lliurament que es lesmentat.ElPresident de l qual agraíla participació alcertamentaixí com la col·laboració del'entitatpatrocinadorai dequants feien possible un esdeveniment tant brillant.Després,tots els assistentsforen convidats per la Direccióde la discoteca "Dhraa" ã passarunes hores en aquella instal·lació tan singular i espectacular.ELS TREBALLS I ELS DIESEls llibres de memòries,sobretotquansón avisiópersonal de l'autor, constitue xen un testimoni molt valuósper al ceneixament de la història cultural del país. Aquestés el cas de les HistòriesiMemòries de M i q u e l g a y à ,que l'Editorial Moll presentaenla seva col. leccio"ElsTreballs i els Dies" n 30.MiquelGayàtéunallarga executòria con a escriptor.Des delsseus llibresjuvenilsde poesia-L'atzuril·luminat(1944),Breviarid'amor (1946), Ruta dels -cims(1951), etc.-, fins als mésrecentstreballsd'assaigid'investigació, entreelsquals destaquen dues importantscontribucionsals epistolarisde Costa i Llobera i de JoanAlcover, s'estén una prolongadaiconstantdedicacióa latascaliterària,realitzadaamb eficàcia, sense escarafallsni gestos squalitats fonamentals. Primerament, el bon tremp de l'escriptura. Miquel Gayà té una expressiva i ben tallada i es revelacomun excel.lentnarrador.Té traça i agilitat per aexplicar les coses i sap comatreure l'atenció del lector.En segon lloc, la capacitatd'analitzar fets, circunstanciesisituacionsamb unaironia subtil i distanciadora,quesovints'aplicaa ellmateix i als episodis de laseva vida; i, finalment, l'objectivitati1'impressionantsinceritat amb què s'autojudicai valora el món tan difícili 'agitat-laguerracivili la postguerra- que li vatocar viure i en el qual haguéde participar activament.En aquest sentit, JosepMassotiMuntanerdiu en elpròleg al llibre que �lentdela Weltanschauung de lamajoria de catòlics mallorquinsdeltemps de la Republicà,que associaven, com ell mateixconfessa, l'Esglésiaamb ladreta. Gayà mateix no vacilla a donarcompte del seuestat d'ànim en començar laguerra civil, del tot favorablealbàndolrevoltat,encaraque ben aviat s'aniria adonantd'aspectes que no anaven".Un d'aquestsaspectesfou la dura repressió de lallengua i la cultura catalanes,que va empènyer Miquel Gayà-i això ens ho explica entermesemotiusiprecisosa ingressar ben dejorn en elsrenglesdelaresistènciacultural clandestina.Tot aquest procés apareixreflectitamblucidesa

Col·laboracióaHistòries i Memòries, unllibreapassionanti alhorael testimoni fidelíssim d'untemps, d'un país i de la pròpiaexperiència d'un escriptor.Editorial MollBALLS POPULASEl passat diumenge dia 29 demarç, ens vàrem reunir a Murotresgrups de ball de bot,la Revetla d'Algebelí, l'Escolade Balls de Bunyola i AiresSollerics,peraixíseguiren primer contacte que es vatenir a Sóller cara a analitzarel ball de bot i per altrapart la Mostra Folklòrica deSóller.El contacte es va iniciargràcies a les afinitats delstres grups, i per altra partala col·laboració feta ambla Mostra.Aixi,l'intencióprimerasempre ha estat donar a entendrequeels grups, no tan solshan de fer ballades, i anarvestits de. pagès, sinó agafarconciencia de què es la nostraCULTURA POPULAR i TRADICIONAL,enmarcadasobre tot amb elsballs, músiques i cançons.Ambaquestplantejamentesvacomençara analitzarel perquè, per part del mateixoscomponents dels grups assistentsestanaficatsdinsel grupde ball de bot, donant-se duesrespostesprouunificades;la primera per esplai, i lasegona per les ganes i interèscara a la recuperació i coneixamentsdelanostraculturapopular, de cercar les nostresarrels, i la nostra identitatcom a poble, partint concretament del ball de bot, de lesseves musiques i cançons.12 - 360BALLADES ESPECTACLEI BALLADES POPULARSAquest punt, per la sevaproblemàtica,entroncadadinsels mateixos grups, va tenirunanàlisiespecial,donantaentendre que ara per aracom a grups cal fer les tàfent,caraaaconseguirladignificació del ball en totsels aspectes; musica, vestuari,cançons i puntejats, i sobretot ésser conscients d'agafarel compromís que s'ha de menester per part de la gent queestima el ball.D'aquesta manera, cal pronunciar-se a favor de les duescoses, perquè creim que tantun com l'altre és divulgació,sempre que es faci amb la dignitat necessària.RESPOSTA A LES INSTITUCIONSAquí com es pot aperpartdels tres grups. Una cosa estàclara,quelesinstitucionsdeles Illes no cerquen ladignificació del ball de botcom a punt integrant de lanostraculturapopular,tansols se té clar que el ball,la mùsica i la cançó popularexisteix com un fet "típic",sense tenir clar el seu entroncament dins la nostra realitatcom a poble que som, i quecomainstitucionshauriende protegir i al mateix tempsimpulsar.Per tot això es va dirunNOrotundalsFESTIVALSCONCURSOS, a on tan èols escerca la competició d'una feinaque s'està fent dins el nostrefolklore. Per altre part tambépensam que ni el ball de bot,nielball d'altres païsospot ésser motiu d'un concurs,si sobre tot partim de la basseque la cultura popular de cadapais no es pot fer competitiva.

13 - 361Un NO ROTUND, a les trobadesmassives de ball de bot, quees fan fora de tôt sentit divulgatila; son tan sols una demostració en certa mida competitiva,i gens entroncada dins la festapopular, a on tan sols es fapatent l'esperit agrupacionistamal antes.Per tot això demanam mésprogramesdivulgatiusdelanostra cultura popular i tradicional, tan a la TV, com ales ràdios, no és pot aceptarque la nostra música o el nostreball surti tan sols un momentper acabar d'omplir un determinat programa, cal donar peuaunaprogramacióprofundai analitzadora del que és arael ball de bot, les cançonsi músiques, populars. Així itot la premsa ha d'obrir espaisa la temàtica que ens preocupa,sobre tot la premsa de Ciutat,està clar que la Premsa Foranaes més sensible al tema.Creim que és importantissimque tots els nostres Ajuntamentscom a institucionsque són,agafin bona nota de tot elque fins ara hem dit. Hem deremarcar que com a grups, caraa la manca de subvencions quetenim, aquest no és el casdeMuro, hem d'admetre lescondicions que ens posen elsnostresAjuntamentscaraafer ballades, al principi haviemdit que la nostra cultura popular ha de menester dignificació,i els tirs van per aquí.Si se mos fa cas, i noltrosno perdem 1'esperança,. seguiremfent feina, ò aquesta va ésserla darrera conclusió que esva treure, es necessari seguirfent recerca, seguir l'investigaició, i al mateix temps hemde ballar i cantar, d'aquestamanera agafarem més consciènciadel que tenim entre mans, iserà l'hora d'exigir als nostrescapspolítics,i per altrapart hem de tenir clar de nocauredins la rutina, dins1'estandarització dels nostresballs, de les nostres cançons,hi ha feina per fer, i decidiremtenirganes defer-ne, peraixò, l'importància d'aquestestrobades de grups, avui fóremBunyola, Muro .i Sóll

Bauçà Matas Mateu Barceló Matas Toni Vidal Llaneras Es Saig (Algaida) Premsa Forana NOTA: S'altre dia s'acostà un nin de 11 anys i me va dir: Vols que te pinti, un dibuix per la revista? La meva resposta va ésser afirmativa, no faltava més! Me contestà, te pintaré En Reagan. Ah!, molt bé, vaig contestar. El dia següent me va dur el