Transcription
¿86*T H3N3D 6 - S6I sN'UDO¿JE ' ¿ « f j T »y '.
Sant JoanRevista SANT JOANNa 195 - 9 de gener de 1.987Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979DIRECTOR; Josep Mayol FloritPRESIDENT; Carles Costa SalomCOL·LABORADORS:Miquel Florit HuguetJoan Jaume NigorraAntònia Costa BauçàMaria Company NicolauJaume Bonet CompanyToni Bauçà MatasFranciscà Barceló Josep Gayà RotgerBenigno Company PérezToni Bonet CompanyToni Vidal LlanerasJoan MirPere Mantider2 - 254PRfCIPI-Dl. TACIONmmmr.NANTIlNombre de la EstaciónSÄWT OLV -TProvinciàA 1 .„NiweroJÌA Li ñ R «i"MesAñobrrríM M?&34ObservadoriM'í Tir DRBipfeinf, 1 9¿'I10 .II(, 'g 00900«N nWt) \uSuma03NW121314I-} -0#)*} 86wvuTti«;-á63418¡v wN1516nNUMERO DE DIAS OE:Lluvia*Nieve-XGranizoATormentaRNiebla RocíojaEscarcha, ,Nieve cubrió suelo p 18Suma19TO2173 ÍKr7 ?L"2 --"# a¡a'EEDÍAS PRECIPITACIÓN 0 1 (io 1 01 1,0 10.0 i(\0n24JJnÏ7PNtCIPITAClONMÀXIMA EN UN Dl» 1 t-- 2829u0f.\s*' "J —,Precipitación total del mes 6 0 'Z mm 1A la consideració dels subscriptors.1Joan Barceló Matas.Obra Taatral "Els Reis".Arriba la Cavalcada dels Reis.Festa de Sant Antoni.Esports— Voleibol , terra de Dimonis.Cent Villancats.Pareix Mentida.Noticies sense confirmar.El PSM, éa més que un club.PSOE — Premsa Forana.La Ràbia.El Comte D'Aiamans i els que es volien casar.Radio Nacional.Pasatiempos.El Pensador.'m" L·LVimto dominanteSuma30S U M A R ItVltNIODOMI-222NOTA:ils articles publicat en aquesta revista expresen únicament l'opinió delspropis autors.mmoRosOBStRVAOosb In 'ni' " " ry V)(/SIN PALABRASEl ! ili il-«il««jV
a- 255.OpinióA LA CONSIDERACIÓ DELS SUBSCRIPTORSTota revista, per humil que sigui la seva publicació, necessi.ua gent i hores,moltes hores de dedicació.El dia 21 de novembre de 1.970 sortia el número 1 del Bol let í Sant Joan, baixla direcció de don Joan Julià Gayà i un bon grapat de col·laboradors, dels qualen queden molt pocs, potser solament un, En Miquel Florit Huguet.Allà pel setembre de 1.976, em vaig fer càrrec de la revista com a director,ja que don Joan Julià havia presentat la demisió del càrrec. Si exceptuam la temporada que me sustituí Na Rosa -Sastre Juan -setembre de 1.981 al setembre de 1.982es pot dir que des de fa 10 anys, estic amb un equip de col·laboradors q'Ue s'haanat renovant periòdicament, al front de la publicació. Amb aquest temps hem passatdel número 53 al 194, i s'ha donat el gran salt en quant a presentació t des d'aquellbolleti quasi infantil fet amb la multicopista manual, a la fotocòpia, i d'aquestaal offset, cosa que ens permetré posar-hi fotografies. El dia 7 d'octubre de l'any1.983, quan publicàvem el número 128, es va convertir amb una revista quinzenal.Aquest pas es va fer amb la bona intenció d'apropar-mos més al lector, peròde llevors ençà ha plogut, El ésser quinzenal, creim que el fa més actual, peròpassa que l'equip que emprenguérem la tasca de continuar i millorar la publicaciós'està cansant, duguent en conseqüència, una manca de línea de cooordinació ambels temes tractats. -D'aquell equip en quedam pràcticament tres-. Amb aquests 10anys el bolleti ens ha tornat molt feixuc ja que suposa moltes hores de feina idedicació, i ens manca més imaginació i, sobre tot, mà d'obra.El fer un número de la Revista Sant Joan comporta: unes 12 hores per mecanografiar i corregir» pel muntatge unes 5 hörest per fer l'enviament a fora unes 5 horesmés} el repartiment pel poble, unes 3 hores cada quinze dies t i bastantes horesper la recollida i redacció d'articles, noticies i altres, a més de l'administracióque també requereix molt de temps a pesar de tenir sanetjada l'economia.Si totes aquestes hores de dedicació desinteressada, es poguessin repartirentre una dotzena de persones el SANT JOAN podria seguir sortint quinzenalment,ben estructurat, amb temes actuals i vius. Però actualment no es així i per lo tanthem decidit que passi altre volta a partir d'aquest mes de gener, a esser una publicació mensual i amb més pàgines. I dic, hem decidit perquè tal cosa es va acordara la reunió celebrada el dia 14 de desembre passat, a la que també després de duesvotacions dels membres de l'equip responsable de la publicació fou elegit nou Director. La responsabilitat de seguir l'empresa que fa 16 anys es va començar, ha recaigut en la persona de Josep Mayol Florit.Per tot lo antes exposat volem pegar un crit d'atenció i demanar la vostracol.laborado, ja que es necessària més gent, i gent compromesa, per dur endavantaquesta tasca començada.Per tant vos convidam molt seriosament a entregarvos-hi amb cos i ànima i senseinterrupció, sentint vostra la revista. al contrari, seria fer retxes dins l'aigua.Carles Costa SalomPresident del Centre Cultural
EntrevistaJOAN BARCELÓ MATASEL ALCALDE DE LAS MÚLTIPLESREALIZACIONESSant Joan, dentro de la época navid ña ha vivido, además de las fiestas,un acontecimiento municipal. Un hombreemprendedor Juan Barceló Matas, cumplidos diez largos años de gestión municipal y ante la imposibilidad de seguircomo Alcalde, por razones profesionalesque le han alejado de la villa, harenunciado a la aldaldía. Este hechoya se había anunciado en las pasadasfiestas patronales, noticia que causósorpresa general, pues su buen hacerle habia hecho merecedor de un buenpretigio en toda-la población.El 1 de Febrero de 1.976 a sus27 años de edad Juan Barceló Matas,después de unas muy igualadas votaciones, era elegido por los Concejales,Alcalde de la villa, sucediendo aFrancisco Company Bauza, que habíacumplido sus seis años de mandato.Luego en las primeras elecciones de¡la democracia en 1.979, fue reelegidoy también en las de 1.983 volvia aocupar la Alcaldia. Por tanto hansido casi once años de ocupar la Presidencia de nuestro Ayuntamiento. Ya en suprimera alocución, anunció que sulabor seria clara y transparente y4-256para ello creó la publicación de laanual Memoria Municipal, que ha venidoeditando anualmente y en la que figurantodas las realizaciones, proyectosy presupuestos en forma detallada.Con la amabilidad que le caracterizaJuan Barceló ha querido dedicarnosunos minutos y de la charla entresacamos lo siguiente: ¿Como han sido estosaños al frente del Municipio?Han sido una grata experiencia,quizás ingrata también, en algunasocasiones, pero satisfactoria al fin,en el sentido de haber podido colaborarcon el pueblo en una etapa en quemi vida me lo ha permitido.¿Han sido difíciles destos añosde gestión?Siempre hay dificultades en todagestión, pero con ilusión pueden superarse y creo que la clave de todala labor realizada ha sido el haberpodido contar con un buen equipo enel Consistorio, tener buenos amigosy como no, el asesoramiento eficazde don Rafael Bauza, entre otros factores.¿Cual ha sido el proyecto mas ambicioso de los realizados?Quizás la construcción del Centrode E.G.B., sus accesos y alrededores,en cuya gestión ha sido eficaz lacolaboracióndel sanjuanense MateoBover.¿Que proyecto habría querido verrealidad?Tal vez la culminación del asfaltadoen todas las calles, la creación deun polideportivo completo, etc. yen la parte cultural la edición deun libro biográfico del P. Rafel Ginardy rendir un homenaje al Ecónomo Mas.
5 - 257Finalmente ¿Como ves el panoramapolítico municipal?Bien,', creo que hay una serie depersonas válidas y con ilusión deservicio, que unidas con el únicoideal de servir al pueblo, podríanhacer realidad muchas obras. Esperose den cuenta y el pueblo sepa elegirpara que la realización de mejorasno se interrumpa, y puedan quedarplasmadas en las memorias municipales.Efectivamente en estas publicacionesqueda constancia de las realizacionesde estos años y parece casi imposibleque por su número, hayan podido llevarse a término. De ellas y siguiendoun poco el orden cronológico destacamoslas siguientes:-Asfalto del camino de "Son Baró",ampliación de las oficinas municipales,1arreglos en el cementerio, creaciónde una ferias y fiestas en el mesde junio, etc. Esto en la primeraetapa (1.976-1.979).-Ensanchamiento y asfaltado del "Camíd'Horta",obrasde embellecimientoy ampliación del cementerio municipalen varias fases, ajardinamiento dela calle Consolación en su inicio,con la aportación de las subvencionesde los Concejales, dotación de alcantarillado de la zona A (Camp d'En Fiol),con la construcción de una fosa acéptica y mejoramiento del ya existente(zona B, resto del pueblo); con locual, toda la población goza ya deestainfraestructura;adquisiciónen 1.980 de los terrenos de Son Juny,donde se halla el campo de deportesy donde fue construido el Centro deE.G.B.inaugurado a principios de1.985, finca que con posterioridadha sido ampliada con la adquisiciónde terrenos lindantes. En las fiestaspatronales de 1.982 se inaugurabandos grandes realizaciones el alumbradopúblico y la plaza de la Constitución.-Han recibido mejoras también el"Camí de Ses Casetes", "Carni de Binifar da" y "Camí de Calicant".-Nuestro municipio se ha adheridoa la Mancomunidad Pla de Mallorcacon el servicio de recogida de basuras.En 1.983 era declarado Hijo Predilecto,el maestro Joan Mas, al que se lededicó la amplia via de acceso alCentro de E.G.B. La calle del MestreMas vio en 1.984 su definitiva apertura.Entrevista-Recientementeha sido realizadala construcción de un Centro Salitario,ensanchamiento del camino de Consolación en su primera curva, via queen estos años se ha visto adornadacon árboles y farolas, ensanchamientode la calle Mayor en su parte alta,aceptación de la donación de un solarpara el Club d'Espiai para la TerceraEdad y arreglos en esta zona, delimitación del suelo urbano y existen otrosproyectos en vias de ejecución.Han sido por tanto diez años bienaprovechados; tal vez sea difícil,el que un pueblo pueda presentar unatan larga lista de realizaciones enel espacio de estos años. Todo porel trabajo de un equipo que ha actuadocon armonia, bajo la batuta acertaday eficaz de Juan Barceló Matas, unAlcalde que pasará a la historia,como el hombre emprendedor, el delas múltiples realizaciones.Le sucede en el cargo su fiel colab rador Juan Barceló Mesquida, que enlas elecciones de 1.979 y de 1.983,pasaba a ser miembro del Consistorio;un hombre que en las ausencias deBarceló Matas ya le había sustituido;por ello su labor será una continuaciónde la ya realizada, tal como nos loha manifestado y así los proyectosemprendidosseirándesarrollando;entre éstos están:
Aquest poble6-256-Acondicionamiento de la Casa deCultura, cuyas obras fueron adjudicadasrecientemente, ampliación del Cementerio obra ya empezada, pavimentaciónasfálticade las calles, redaccióndel proyecto del Club d'Espali, arreglos en la zona de "Sa Creu d'En Revull','entre otras.Así gracias a hombres con voluntadde servicio el pueblo de Sant Joan,va mejorando su aspecto haciéndolauna villa agradble y acogedora.Juan JaumeForen representats un any més"ELS REIS"Altre volta un grup d'afeccionats,anguany ja agrupats baix el nom "GrupdeTeatreAtzavara", mos oferiren'la representació d'una obra popularque els nostres avantpassats tenienamb gran estima i que coneixien comla Comèdia dels Reis.La representació feta amb gràcia,si be hi notarem a faltar l'ambientaciómusical, té com a personatge centralel Rei Herodes que enguany enterpretà'En Josep Mayo!. També el Dimoni liprengué els seus atributs, com be,diu el criat: "El Rei Herodes d'enrrabia perquè Jesús es nat, jo semprem'ho havia pensat que el Dimoni els'enduria".Al costat del Rei Herodes, apareguéren el Majordom interpretat per AinaMaria Calmés, el Secretari per Antoni1Bonet, la Sibil.la per Joana Karmany,el General per Magdalena Gayà, les;gracioses interpretacions dels Doctors;de la Llei foren interpretades perGregori Nicolau i Antoni Bauçà. Els Reis de l'Orient foren:Rei Gaspar: Nino CompanyRei Baltasar: Antoni Carles Costa¡Rei' Melción: Bertomeu Bauçàtots ells escoltats pels seus pagèsi criats.La representació va finalitzaramb l'adoració al Nin Jesús, interpretaren el paper de Maria, Antònia Rierai el de Josep, Miquel Gayà.Totes i cada una de les intervencions d'aquests artistes nostres forende lo més aplaudides pels assistents,i reberen la felicitació per l'esforçque suposa any darrera any poder oferiruna obra popular amb tants de personatges. Molts d'anys.ARRIBA LA CAVALCADA DELS REISEntre la llum i el fum de lesbengales arribaren els Reis Màgicsque damunt els seus cavalls saludarenals nins i majors que celebraven laseva venguda. 'Després d'adorar al Nin Jesúsdel Betlem de l'església repartirena tots els infants el seu carregamentde juguetes i regals, fent així realitat les il·lusions de tots.Una cavalcada que com cada anypatrocina l'Ajuntament i que es potfer realitat per l'esforç d'un grupde gent que fa quasi trenta anys quehi traballa; cai destacar entre moltsd'altres en Tomeu Bauçà "Maiolí" iEn Toni Company "Foc" que aviat compliran trenta anys de fer de rei. Altresque preparen els festers, les carroces,els cavalls, maquillatge, etc. a totsdes de aquestes retxes els volem donaren nom del poble les gràcies per queamb la seva dedicació fan que cadaany poguem veure l'arribada d'aquestacavalcata d'il·lusió i de tan plaentsrecords.
7 - 259Aquest pobleTOmcMCJ -1-4EiUmna de mitjan segle XV (travada en coure. D'un tiratge del 1&51 fet a Valencia.FESTA DE SANT ANTONIUn any més les nostres gents ambla coordinació de l'Obreria de SantAntonicelebreranla típicafestadel Patró dels animals i de la pagesia.Pel dia 16 tendra- lloc l'encesade fogarons i tots ells seran visitatsper les xeremies i el Dimoni, i obsequi ats per l'Obreria. Enguany es preveufer un fogaró baix del campanar aon hi podrà torrar tothom i a on l'0br ria tendra vi per tots, així es voldonar més ambient a aquest vespre,en que les cançons populars acompanyades per les ximbombes es senten pertot arreu i a on l'oloreta de porquimes fa present dins tot l'ambient.Llavors el dia de Sant Antoni,al capvespre hi haurà les beneidesi el concurs de carroces i acabaràla festa amb la celebració religiosaen honor de Sant Antoni.EsportsVOLEIBOL FEMENINO - CATEGORIA CADETEEl equipo de voleibol femeninoen la categoria cadete empezó la ligael pasado dia 13 de diciembre pasado.Este año a diferencia de los otros,se enfrentan los equipos de Petra,Montesión de Pollensa y Sant Joany el ganador disputará la final conel que se proclame campeón de losequipos que se enfrentarán en Palma.Después el campeón de Mallorca seenfrentará al campeón de Menorca eIbiza proclamándose así el campeónde Baleares.El equipo cadete este año estaformado por Antonia Gaya, MargaritaCátala, María Alzamora, María Gaya,Cati Morey, Marta Company, Ma MagdalenaNicolau y María Company con su respectivo entrenador Andrés Gelabert.El primer partido que jugó fueel dia 13 de diciembre en su propiocampo frente el Montesión. Fue unpartido poco dificultoso ya que elSant Joan dominó prácticamente todoel tiempo y así lo demostró imponiéndose por un claro 3-0 con los siguientesparciales 15-8, 15-8, 15-6.El segundo partido de la ligael Sant Joan se desplazó a Petra paraenfrentarse al equipo local al cualvolvió a derrotar por 3-0. El juegorealizado por el Sant Joan no fue maloaunque en el tercer set tuvo un pequeñobajón pero lo superó sin dificultades.Los aprciales quedaron con 15-3, 15-3y 15-12; en este último set se puedever que el Sant Joan tuvo que esforzarse más.El equipo santjuanense no disputaráningún otro partido hasta 1.987 yales tendremos informados.Deseamos que 1.987sea un añolleno de éxitos para este equipo de.voleibol.FelicidadesNEIXAMENTSEl passat dia 28 de desembre va néixerel primer fill, en aquest cas, fillade l'Apotecari titular de Sant Joan.Enhorabona al matrimoni Joan i Montserrat per aquest feliç aconteixament,a la nina se li ha posat el nom deLaura Torres Tubert.
Ajuntament8-260AJUNTAMENTJa prop a acabar l'any el Consistoride la vila celebrà el darrer ple de1.986, el que podem califiar d'impor-¡tant en quant a les notícies produides.)En el primer punt de l'ordre delidia es va aprovar l'acta de l'anteriorreunió, de la que volem recordar queen aquella es va acordar solicitarl'inclusió dins el Pla d'obres esportives, el projecte del nou enllumenatdel camp de futbol de Son Juny, ambun pressupost de 4,485.705'-Ps. i quea l'hora d'ara ja sabem que ha estatdenegat. També es va deixar d'amuntila taula l'aprovació dels Estatuts!de la Mancomunitat Pla de Mallorca.En el segon punt es va acordardeclarar festes locals els dies 24de juny (néixement de Sant Joan) \el 29 d'ago'st (degollació de SantJoan), festes dedicades al Patró delpoble.Liquidació del contracte amb lasocietat de cassadors de Sant Joan,amb el qual es contava amb la col.labo-,ració del Guardia Jurat com a guardiàrural, fou lo acordat en , el tercerpunt.En el quart, es varen aprovar les1modificacions pertinents al projectede reforma dels Estatuts de la Mancomu-nitat Pla de Mallorca. (Pendents de reunions anteriors).Quint punt. Adjudicació- de lesobres d'adaptació de la Casa de CulturaCinc eren les empreses constructoresque havien presentat plec d'opcióa les obres. Ja d'entrada dues forenexcluides per superar el seu pressupostal del projecte que es de 17,014.268'pessetes. Dels tres restants, el quemillor oferta feia era el de l'empresaRiutort (Palma), amb un pressupostde 16,981.868'-Ps. i a aquesta empresal'hi foren adjudicades les obres quehaurà de realitzar amb un plac detres mesos o sia antes del dia 30de març.Seguidament en el punt sisè esva aprovar el pressupost de l'acabamentde l'instalació elèctrica de la plaçade la Constitució que puja 552.148'El setè punt era. Renuúncia i elecció de Batle. Després d'unes paraulesdel Batle Joan Barceló Matas, els10 Regidors assistents alegiren entreels caps de llista el nou Batle, sisvotaren a favor de Joan Barceló Mesquida i els quatre restants forenen blanc.Una vegada haver jurat el càrrec,es va anomenar a Francesc Bover coma depositar! de la corporació.Després es va dar per acabada lasessió.DEFUNCIONS.:' ,Joan Nicolau Bauçà (Farree)va morir el 12 de desembrede 1.986, havia néscut el15 de desembre de 1.903.Margalida Bauçà Gual (D'Hortí), Llorenç Barceló Font (d'Esva morir el 17 de desembre de Pujol) va morir el 21 de de1.986, va néixer el 29 de ma- sembre de 986'va n X6rig de 1.906.el 30 de gener de 1.906*.
9-261MallorcaCENT VILLANCETSMALLORCA. TERRA DE DIMONISJa ía quatre anys que el Patronatde Sant Antoni de Manacor va tenirla gran idea de convocar a tots elsDimonis de l'illa a una trobada luciferina a la Ciutat de les perles, delsmobles, i de tantes coses més, a laqual poguérem veure i comprovar lesferes cares i els grossos banyamsque coronen la testa que aquests personatges exibeixen.A Mallorca hi tenim Dimonis detot tamany, Es pot dir que no hi hafesta sense Dimoni, ell tot sol ésja més de mitja festa. Recordam queper les nostres festes Patronals ia un poble que l'atlotea no passadels tres-cents, aquest estiu passatels "Dimonis" pel carrer del MestreMas arreplegaren més de vuit-centespersones.El Dimoni es el gran tentador,que fa córrer als petits i qualcúnde més gran; que fa por a les atlotes;que bestantes vegades allarga massala mà, i espanta a les dones. Es quasiun ritu, l'emvestida del Domini, l'esglai simulat de les joves i les velles,el crit i la correguda.Convocar a tots el Dimonis a Manacorfou una iniciativa a tenir molt encompte i continuar-la, ja que cumpleixla seva comesa, donar importànciaa la bblica figura del Dimoni, destacarel seu paper dins la tradició mallorquina. I així ho han entès tots elspobles, enviant la seva representacióinfernal a les trobades de Manacor,Sa Pobla, Sant Llorenç i Muro, queforen organitzades pels respectiusAjuntaments.Amb el patrocini del Consell Insularde Mallorca, acaba d'ésser publicatel segon volum de "Cent villancetsinèdits dels concurs de Porto Cristo"presentat baix la direcció i tutoriade Francesc Ramis ja que son seves86 de les cent composicions que hifiguren.L'edició ha estat impresa als tallerd'Apòstol y Civilizador de Petra.La portada correspon a J. Ramis Suredai els altres villancets corresponena Gaspar Fuster Veny, Joan Fons, AmparoMorell,Bartomeu Matamales,PetraRiera, Francesc Aguiló, Antònia LlabrésMiquel A Febrer, Cristina Salom, Francesc Baell i Marisol Rebolledo.ProbabilidadUna nina va néixer el 8 de juny de1.980. el mateix dia i més que laseva mare, el seu padrí matern, ila seva repadrina. Les probabilitatsde que quatre generacions neixin enun mateix dia i més son d'una cada48 mil.lions.
De per ia vila10 - 262PAREIX M E N T I D A . . .Que el nostre Ajuntament, qua aquestNadal, s'ha decidit a enllumenar bonapart del poble, hi hagi hagut un dimoniet que part de les festes ans hadeixat a les fosques.Que fent tan poc temps que fou asfaltada la carretera que ens uneix ambVilafranca, i quasi acabades les tasques d'asfaltar, just a s'indret d'espou nou, varen sortir un raig de bonys,,vull dir que l'asfalt va baldufari que allò es un desastre.Noticies sense confirmar.Pla de ses velesQue quan plou es queixa i quan noplou també, no hi ha qui l'entengui;en es pagès, menys mal que fa unsquants dies que fa bon temps i jano remuguen, ja poden sembrar perque ja no hi ha moll.Però que volau atlots, ja sabeu aliode que."no sempre plou a gust de tots".Que en aquest poble es gastassin "ürTcaramull de dinars en fer un centresanitari, i are pareix que el tenen1aparcat, esperant que torni vell.Que tenguent en aquest poble un solaron es podria edificar un bon teatre,per els interessos de certa persona,els que vulguin fer teatre l'haguinde fer dins un local no acondicionat.Començà el mes de desembre, i s'acostàNadal, la gent começà a xerrar de festes, de pau, de germanor i d'amistatPerò resulta que solsament hi ha festesper que segueix la guerra, l'enemistat,l'enveja i l'odi.Es va celebrar la comèdia dels Reis. ¡Es varen donar les invitacions- a l'Ajuntament, perquè hi hagués una millordistribució de la gent i tothom lapogués veure.Donç! hi hagué gent que' tengué lapoca vergonya i (xerrant malament)la mala llet, d'anar a cercar mésentrades de les que nesessitava, simplement per tenir-les. I després no eïsaprofitaren.Un nombrós grup de propietaris quetenen finques dins el Pla de ses veles,So N'Amadora i Horta,,' el passat dia28 celebraren una reunió per perfilarel projecte de realitzar una concentració parcelaria.El projecte' abarca totes les finquesdins el polígon comprès entre el camíd'Es clotal, Son Font Horta, eltorrent d'Horta i la carretera deVilafranca.Projecte realment viable, ja que lesterres compreses dins aquest polígon,reuneixen mes o manco les mateixescaracterístiques.Se tendra en compte al valorar lesfinques, els arbre que hi ha sembrats,per altre banda escasos. Així comtambé les construccions que tendránque ésser destruïdes, es a dir unavintena de casetes.La reunió fou presidida per i presentàel projecte el nostre paisà i el secretari dona lectura a la llarga llistade propietaris, indicant l'extensióde la finca. Tots els assistents sortiren relaroent entusiasmats.A la mateixa reunió, es va assegurarque el propietari del molí d'aigua,te previst restaurar el molí, seguint així una iniciativa encomiable, quehan diut a terme molts d'altres propietaris. Per això pensa demanar l'assessjorament i ajut de la societat "Amicsdels molins" i altres.Com a santjoaners ens alegre que sesalvi uns dels pocs molins que quedendins el terme. Pareix.que el propietaridel molí d'En Volo també te en projectela seva restauració.En Pere Mantider
11 - 263EL PSM ES MES QUE UN CLUBCorn el Barça. Per això, si fa nofa, hi passen les mateixes coses.Ara el PSM també té el seu Maradonaque se'n vol anar a un altre clubabans d'acabar el contraete. I, vespor on, pretén entrenar-se amb lanostra camiseta perquè vol mentenirse en forma, no fos cosa que en fitxarpel nou equip el facin jugar de titularun professional responsable s'ha decuidar en tot moment i cricunstància.Els equips regionals com el nostre,ja se sap, venga pujar jugadors dela cantera, i quan ja comencen a estarfoguetats ve el Madrit, és un clubtan senyorívol per dir-li que no!A més a més, i en això no hi ha canvisque valguin, tant si hi ha dictadura com democràcia, el Madrit és l'equipdel govern i jugar amb l'equip d'Espanya fa tanta d'il.lusió!.No res, hem dit els altres jugadorsde la cantera, haurem de fer una micamés de pressing perqué no es notique hi ha una baixa a l'equip. Esuna llàstima perqué al Parlament,perdó, a la lliga, tot i ser modest,el nostre conjunt era el que feiamés bon joc; encara que, tot s'hade dir, el nostre particular Maradonano feia massa l'espès, per bé queés innegable que tocava magníficamentla pilota dins l'àrea. o se diudins la nació?. Del disgust ja nosé que dic!.Tornem a la qüestió; com que hiha hagut una baixa, ja ho sabeu jovénets amb il·lusions polítiques, vulldir futboleras, al PSM fa bon fercarrera i, si sou llesterrons i feisbonda, per ventura en estar una micamés fetets podreu arribar a jugaramb al Madrit. En Jordi, que s'ocupadels fitjatges, vos atendrà; au, sensepor, que això del nacionalisme, hei,del futbol, només és qüestió d'ètica,vull dir de mobilitat.També podriem arribar a una altrasolució més realista: fer-mos filialsdel Madrit. Com no se m'havia acuditabans? Així no mos prendrien més jugadors i mos resultaria més econòmicmantenir l'equip. Però. de cap manera!els afeccionats de la nostra barriadano ho comportarien. no se què s'hancregut que són: quatre mercaders carre-Opiniógats d'orgull nacional, perdó, futbolí tic; això és lo que són. Amb aquestaintrangigència no aconseguiran altracosa que fer-mos perdre .la categoriai després del descens encara tendránbarra de fer-se socis del Madrit.Amb aquesta gent no es pot anar enlloc,però si els nostres són així. quèhem de fer?.Perdonau la tabarra, però es queels que duim dins les venes això dela pàtria, perdó, dels colors, somuns pesats i sempre explicam les nostres gestes. Per això permeteu-meencara recordar amb nostàlgia unajugada que repetia el nostre ex-companyQuan un dels seus se venia al contrari,mals moments en té tothom, el nostreMaradona particular sempre el driblavaper l'ètica exclamant: ' Que deu tenirla nostra terra que congria tantsde.?" Però no, Damià, la frase,vull dir la jugada, és teva. Acabala tu mateix si vols. Fes-ho davantel mirall; els teus companys ja nohi són per escoltar-te.Bon vent.Joan MirDe 1'Executiva del PSM-Esquerra Nacionalista.PSOE - PREMSA FORANAEl dissabte dia 20 de desembreel PSOE reuní la Premsa Forana deMallorca, en un sopar celebrat a Sineu,i que estava presidit pel seu candidata la presidència del Govern BalearSr. Francesc Triay i el Gabinet dePremsa i Imatge. Una bona ocasió,les festes de Nadal i Cap d'Any perentrar en contacte amb les publicacionsde'la part forana de l'illa, i explicaralguns projectes de futur.
Col, ìboraciòRABIAEstamos frente a otra zoomosis,aquel grupo de enfermedades transmitidaspor animales enfermos; en este casoel animal transmisor enferma siemprey más pronto o más tarde muere. Tambiénser llama hidrofobia. Este términoha dado lugar a una polémica continuadaentre gente no sanitaria; tanto esasí .que más de un autor de teatro loha llevado al escenario.Se trata de una enfermedad terriblísima, sumamente dolorosa y que conduceinevitablemente a la muerte lenta peroprogresivamente.Se llama rabia porque el enfermo(y el perro transmisor) están muy inquietos y nerviosos. La hidrofobia vienedel hecho que el deglutir, inclusoagua, provoca un gran dolor en la gargajíta y llega un momento en que el simpleruido de agua produce pánico y dolorcon espasmo de garganta. Recuerdo quefue tema de un saínete que vi cuandotodavia era niño: un perro mordió aun señor y el médico del pueblo nole dio demasiada importancia; la familiasolicitó un grupo de catedráticos paradictaminar si el perro era o no rabiosoy le dieron agua; el perro no bebió.El médico en cuestión los contemplaba.El grupo de catedráticos diagnosticaronque el perro era rabioso porque noquiso beber; pero el médico demandado,con el ojo clinico quecaracterizaa los médicos rurales, expresó quebien podría el perro no tener sed.Todo ello a cuento de que esto dehidrofobia la llamado la atención demuchoscusiosos.Se transmite a través de la mordedurade perros, gatos, vampiros, mofetas,K ratas. El virus productor viaja porlos nervios hasta el cerebro. Aquíprovocalos síntomas:Convulsionessemejantes a epilepsia, nerviosismo,agresividad, exceso salivación y espasmode la garganta, como una soga que aprieta bruscamente al menor ¿ntento deglutir. Tanto es así que el enfermose excita por el mero hecho de pensaren tragar; de ahí la hidorfobia dichosa.No hay tratamiento; no hay evidenciade que se haya salvado NADIE; perose puede evitar.12-264Medicina preventiva.- VACUNAR a losperros; es una vacuna afectiva y noes peligrosa; si no hay rabia es porquese ha vacunado mucho. Hay dos tiposde rabia: la doméstica que procedede los perros y gatos de casa y lasalvaje, procedente de lobos, mofetas,ratas, vampiros. más abundante.Conducta a seguir.- Suponemos quese tratara de mordedura o arañazo deperro o gato. Lo primero lavar bienla herida con agua y jabón abundante.Aplicar agua oxigenada y luego mercromina. Si no cicatriza pronto, mucho mejor,más entrarán los desinfectantes. Nose puede coser una herida de este tipo.Mejor no taparla.Es curioso que el virus de la rabiaes muy mortal, se inactiva con simplemercromina. Pero si no se limpia laherida y el virus progresa el pacientemuere rabioso; puede transmitir pormordedura o saliva.Es mejor vigilar el animal y actuarasí:A) Si de entrada parece nervioso inquieto con espuma abundante en la bocahay que matarlo y enviar el cerebroa Sanidad para análisis y vacunar 21dias al paciente.B) Si el perro está bien hay que vigilarlo. Si en diex dias no presenta cambiosse suelta; pero si en el curso de estetiempo enferma, hay que vacunar alpaciente durante 21 dias (una inyeccióncada día) y sacrificar al perro .La vacuna por sistema no se usaporque puede dar problemas de meningitisSe nos olvidó d
y eficaz de Juan Barceló Matas, un Alcalde que pasará a la historia, como el hombre emprendedor, el de las múltiples realizaciones. Le sucede en el cargo su fiel colab rador Juan Barceló Mesquida, que en las elecciones de 1.979 y de 1.983, pasaba a ser miembro del Consistorio; un hombre que en las ausencias de Barceló Matas ya le había .
