Projectes Biologia I Geologia. Projecte 3: Som El Que Mengem PROJECTE 3 .

Transcription

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengemPROJECTE 3:SOM EL QUE MENGEMHistòria d'una malaltia (carta d'una lectora amb bulímia)Publicat el 24 de Febrer del 2006 per ermedad-texto-de-una-lectora-con-bulimia/Mesure 1.68 i pese 71 quilos. Sempre he tingut complex degrossa. Però vull aclarir que no som unes vagues que vomitemper a no fer exercici. Jo he estat 7 anys fent karate dos dies ala setmana i m'agrada l'esport, però van tancar el gimnàs almes que jo començara a vomitar.Tot va començar l'any passat a l'hora d'ara. Realment, no séper què se'm va ocórrer vomitar, però vaig començar. Soliavomitar dos vegades al dia. Arribava de l'institut, em pesavasense roba, menjava, vomitava i em pesava per a assegurarme que el meu estómac estava totalment buit. Quan em llavavales dents, em mirava a l'espill, somreia i pensava: Bé, ho esticaconseguint. Apuntava tot el que menjava en una llibreta i elresultat de les cinc vegades que em pesava al dia. Lesvesprades que estava sola en casa solia donar-me fartades idesprés ho vomitava. Estava molt contenta perquè realmentestava més prima però potser estaria també més irritable i teniamés ansietat per menjar.Em vaig fer dos ferides xicotetes en la mà pel fregament de les dents quan em provocava les arcades.Vomitar no és gens agradable, encara que t'acabes acostumant, però a mi en la primera arcada emsol fer mal el pit i he d'esperar un poc a què se'm passe. Després hi havia dies que me feia mal lagola i que quan menjava, em donaven arcades sense que me les provocara, les quals jo dissimulava,però, abans que res, en eixos dos mesos vaig ser feliç. Sabia que, quan aconseguira el que joconsiderava el meu pes ideal (54 quilos), pararia.Desgraciadament, ma mare es va assabentar. Mai oblidaré la nit en què vaig haver de dir-los a monpare i les meues germanes el que feia. La relació amb ma mare va empitjorar prou, no la suportava,la culpava a ella de tot i pensava que, de no haver sigut per ella, hauria aconseguit el meu pes i tothauria acabat. Em van portar a un lloc per a perdre pes, però no va funcionar. Arribà l'estiu i, no sécom, però vaig engreixar 15 quilos. Imagineu-vos com em sentia, ja que m'horroritzava engreixar.Lògicament, mai vaig deixar de vomitar, però els meus pares no ho saben. No és fàcil deixar-ho d'undia per a un altre, perquè es converteix en un costum i hi ha vegades que ho feia ja sense adonar-me.No ho feia amb tanta freqüència, però no passava una setmana en què no vomitara alguna vegada.Vaig anar al ginecòleg per a veure perquè no aprimava i em va dir que tenia ovaris poliquístics. Açòafavoreix l'augment de pes, però res més. Em va receptar unes pastilles i vaig tornar al mateix lloc pera perdre pes, però tampoc va funcionar esta vegada. Em van recomanar anar a l'endocrí per veure siera un problema d'hormones. Tampoc era això. D'allí em van enviar al psiquiatre, que em va posaruna dieta de 1500 calories. Però jo sé que res d'això és cert. Hui en dia, el físic és el mésimportant per a tot el món i res canviarà perquè jo li diga al psiquiatre que odie el meu cos. Rescanviarà perquè milers d'adolescents com jo estiguen tirant la seua vida per l'excusat per intentar-Pàgina 1-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengemaconseguir a tota costa eixe cos 10 que la societat ens imposa. Res canviarà? Cada vegada sommés els que caiem en aquest món, gent de totes les edats que pensem que l'únic camí per a triomfaren la vida és estar prim. Això del psiquiatre va ser al desembre. Al gener vaig tornar al psiquiatre i al'endocrí i havia aprimat 2 quilos en un mes, però ara m'he estancat i no perd més pes, així que eldilluns, després de la temporada més llarga sense cap vòmit (un parell de mesos o tres), vaig vomitarnovament.Si vos sóc sincera, quan he trobat esta pàgina no buscava precisament ajuda Però crec que elsvostres comentaris m'han servit i, de moment, hui no he vomitat. Espere que la meua història, que noés de les més alarmants ni de bon tros, els servisca i que la societat sencera es done compte del queestà passant i que la solució no és criticar i qualificar-nos a tots de malalts mentals. No. Som laconseqüència d'una societat superficial, no la causa. Si nosaltres ens vam ficar en aquest infern, no vaser per voluntat pròpia. Quan era més xicoteta em feia gràcia estar grosseta, era feliç.Però llavors vaig comprendre que la gent no pensava el mateix, perquè m'ho demostraven amb elsseus comentaris. No et posen una pistola en el pit perquè vomites, és la pressió social la que t'obliga.Crec que les úniques persones que poden ajudar-se de veritat són les que han passat o estan passantpel mateix problema, així que si algú vol posar-se en contacte amb mi, per favor, feu-lo .6.7.Per què l’autora de la carta es produeix el vòmit després de menjar?Per què diu que el seu pes ideal és 54 quilos? Hi ha forma de calcular-lo?A quins metges s’adreça per a solucionar el seu problema i per què?A qui culpa l’autora de la seua situació?Per a què penses que escriu aquesta carta al blog?Busca informació sobre la bulímia i explica els mètodes que s’empren per a curar-la.Escriu una carta contestant a aquesta persona. Què li recomanarieu?INTRODUCCIÓ:INTRODUCCIÓ:Ja sabem que si volem mantenir-nos vius hem de prendre aliments de l’exterior. Amés, si no els prenem en la quantitat adequada, podem patir malalties greus queafectaran a la nostra qualitat de vida. Però no tots els aliments són iguals. sabemque hem de prendre’ls variats i no excedir-nos amb alguns d’ells per a que el nostrecos funcione adequadament. Però . què contenen els aliments exactament? Dequines substàncies es composen? Com hi ha que prendre’ls? Què ocorre si no elsprenguem adequadament?Esteu preparats? A soles teniu 7sessions! I moltes tasques per davantEn aquest tercer projecte haureu d'investigar: Què tenen els aliments Com hem de prendre’ls: la dieta Quines malalties poden produir-se per una alimentacióinadequada-Pàgina 2-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengemESCENARI:ESCENARI:Voleu anar-vos de viatge de fi de curs, i, per a traureuns diners, la Direcció del Centre us ha oferitencarregar-vos de algunes tasques de la gestió delmenjador de l’institut. Però heu de demostrar que teniuels coneixements adequats en relació amb l’alimentacióper a adquirir aquesta responsabilitat, i per això heu deinvestigar primer tot el relacionat amb els aliments i lanutrició, per a finalment fer la prova final (producte)que la Direcció us ha encomanat.Esteu preparats?TASQUES:1. Som el que mengem?Amb els aliments, incorporem al nostre cos una sèrie desubstàncies. Quines són eixes substàncies? Quina és la seua funcióen l’organisme? Estem fets del mateix que mengem? Investigueuaquestes qüestionsTascaTasca 1:Què tenen els aliments? Busqueu informació en els links i feu una taulaexplicant què són, on es troben i la funció dels diferents componentsquímics. .htmhttp://www.xtec.es/ ali.htmhttp://es.wikipedia.org/wiki/NutrientPodeu prendre com a base per al vostre treball la següent taula:Substància química(Nutrient)FuncióExemples d’aliments que el contenen-Pàgina 3-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengemTasca 2:Després de revisar els links anteriors, penses que és el mateixnutrient que aliment? És el mateix alimentació que nutrició? Raonala teua resposta.Tasca 3:Comprova quina és la composició química de les nostres cèl·lules icompara-la amb la dels aliments. Som el que mengem? Raona laresposta.Pots revisar els següents links per a ajudar-te en la resposta: http://www.escolares.net/descripcion.php?ide 722 http://porm.blogspot.es/12351033002. Identifiquem els nutrients dels aliments al laboratoriExperiment 1: Identificació de midó en els alimentsProcediment:1. Posa un tros de cadascunPadels productes de la taulaColor inicialsobre una capsa Petri.color final2. Afegeix unes gotes de lugol sobreMidóaquests.3. Observa el canvi de color i completa la taulaCreïllasucrePomaExperiment 2: Identificació de fècules a l embotitProcediment:Ara que ja saps com es detecta el midó anem a detectar fècules (midó) en elpernil dolç i els embotits: Tira unes gotetes de lugol damunt de la mostrad’embotit, o encara millor en un tub d’assaig que continga l’embotit tallat enpetits bocins. Completa la taula següent:Aliments: 1:Color inicialcolor finalMidó2:3:4:Experiment 3: Identificació de greixosProcediment:1. Posa 2ml d’oli i 2ml d’aigua en un tub d’assaig i agita vigorosament.i. Quin resultat has obtingut?ii. Per tant , Quina propietat general tenen els greixos?2. Afegeix al tub unes gotes de Sudan III, agita’l, i deixa’l reposar fins que se separen l’aigua del’oli.iii. Quin color té ara l’oli? I l’aigua?iv. Com ho faries per a detectar la presència de greix en un altre aliment?-Pàgina 4-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem3. I quant he de menjar?Ja que els aliments ens proporcionen els nutrients que necessiten lesnostres cèl·lules per a donar matèria i energia al nostre cos, haurem deprendre’ls en la mesura i quantitats adequades. I això quant és? Doncs,la quantitat dependrà de cada persona, de la seua edat i necessitatsenergètiques depenent del exercici o activitat física que realitze, però hiha unes recomanacions en relació a la quantitat de nutrients per a ferel que s’anomena una DIETA EQUILIBRADA.Tasca 4:Busqueu informació sobre la DIETA EQUILIBRADA i les recomanacions per a una DIETASALUDABLE. Feu un informe escrit de no més de 20 línies amb la informació obtinguda.Pots trobar informació en els següents links: tivos/mem/nutricion/die6p.htm http://www.aula21.net/Nutriweb/dieta equilibrada.htm http://www.xtec.es/ mcatala6/alimsana/piramide.htm http://www.zonadiet.com/nutricion/consejos.htm http://www.xtec.es/ieslabisbal/salut/d dietaequilibrada.htmActivitats:1. Calculeu les vostres necessitats energètiques en aquest gestas.html2. Analitzeu la vostra dieta d’un dia en aquest menu.html3. Realitzeu el següent test i apunteu quatre hàbits saludables i quatre no saludables de lavostra s/documentos/cuestionario.php4. Cas pràctic:Pere i Maria són dos germans de 14 i 15 anys respectivament. Per la seua alçaria, edat,sexe i activitats que realitzen al llarg del dia, Pere ha calculat que necessita 2800 Kcaldiàries i Maria 2100Kcal. Durant un dia, han menjat el mateix. A la taula apareixen tantles quantitats com la distribució dels aliments al llarg del dia:Desdejuni200 g de llet15 g de sucre15 g de margarina50 g de paMitjan matíDinarBerenar100 g de pa100 g de creïlles100 g de pa40 g de pernil serrà 20 g d’oli50 g de xocolata125 g de carn de porc100 g de tomaca100 g d’encisam150 g de taronges50 g de pa50 g de formatge curatSopar150 g de pèssols100 g de creïlles20 g d’oli1 ou50 g de pa125 g de iogurt10 g de sucre150 g de pomaa) Creus que la dieta s’ajusta a les necessitats energètiques de Pere i Maria?Fes una taula com la que s’adjunta per a calcular el contingut energètic total delsaliments:-Pàgina 5-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengemAlimentPaEnergia (Kcal)per 100 g255Quantitat al llarg deldia (g)350Total Kcal892.5Pots ajudar-te per a conèixer el contingut energètic dels aliments amb les taules de labiblioteca d’aula o amb els -de-los-alimentos/b) Conté aquesta dieta tots els nutrients necessaris (glúcids, lípids, proteïnes ivitamines)? Classifica tots els aliments de la dieta en funció del nutrient principalque contenen.Investigació individual:Busca informació sobre la DIETA MEDITERRÀNIA i fes un article per a unarevista en el que recomanes aquesta dieta pels seus beneficis per a la salut(màxim 150 paraules)4. I si no mengem bé?El no alimentar-se adequadament comporta el desenvolupament de malalties greusque poden comportar fins i tot la mort.Tasca 5:Investigueu les malalties més comunes que es poden produir per no alimentar-seadequadament i feu un breu informe sobre cinc d’aquestes.Podeu investigar als següents links: tivos/mem/nutricion/nut1p.htm http://www.isftic.mepsyd.es/w3/recursos2/e padres/html/enfer-alimenta.htm i.C3.B3n y salud http://tamcar.galeon.com/aficiones1698819.html5. Què més porten els aliments?A l’any 2001, el programa televisiu Documentos TV va emetre un documental amb el nom “Somoslo que comemos” en el que s’alertaven, entre altres, d’aspectes comels següents: Els aliments cada vegada porten més additius que podenproduir al·lèrgies i altres patologies Els consumidors no sabem el que mengem Més de la meitat de les malalties actuals estan relacionadesamb l’alimentació-Pàgina 6-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem Moltes substàncies que s’afegeixen a les llaunes de conserva i plàstics poden ser moltperillosos per a l’èsser humàTasca 6:Heu de repartir-vos entre els membres de l’equip les diferents parts deldocumental per a veure-les, i cada membre elaborarà una síntesi amb lainformació més important que s’explica en el seu apartat (màxim 10 línies).Lliurareu un INFORME d’equip amb tota la informació on afegireu la vostravaloració personal del documental.Recomanacions: Apunteu a soles les dades més significatives Heu de sintetitzar la informació: apunteu en forma de guions els apartats generals dels qualses parla i les conclusions a les que s’arriba Somos lo que comemos. DocumentosTV-part 1: http://video.google.com/videoplay?docid 784069113549376599#docid 7878994196463904705 Somos lo que comemos. DocumentosTV-part 2: http://video.google.com/videoplay?docid 784069113549376599#docid 1279217365060417201 Somos lo que comemos. DocumentosTV-part 3: http://video.google.com/videoplay?docid 784069113549376599#docid 2263448559915898201 Somos lo que comemos. DocumentosTV-aprt 4: http://video.google.com/videoplay?docid 784069113549376599#docid -2344605868454030757Investigació individual:Agafa l’etiqueta de qualsevol producte que tinques en casa i investiga elsADITIUS que conté. Indica què són, per a que s’afegeixen i si poden teniralgun efecte per a la salut.Pots ajudar-te als ioxidantes-etc/RECURSOS:A més dels links apuntats a les diferents tasqus, podeu consultar les següentspàgines web per a aprendre més del tema: let/GetPlayer?p3v true&xref 200606201742 PRE 0 -700830696&mode 1&rtc 1001&locale es ES&cache false http://www.puleva.es/img/prog 9.swf etos digitales/odeas ciencias/busqueda alimentos/LearningObject/index.html tivos/mem2001/nutricion/ nutricin-ii relacionadas-con-la-nutricin-Pàgina 7-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengemPRODUCTE:Recordeu que heu de demostrar que teniu els coneixementsadequats en relació amb la alimentació per a poder fer-voscàrrec de les gestions del menjador de l’Institut i guanyaruns diners per al viatge de fi de curs. esteu preparats?1. Feu un DECÀLEG per a difondre per l’Institut dels hàbitsque considereu fonamentals entre els joves per a fer unadieta saludable.2. Feu una DIETA per a una setmana (de dilluns a divendres)per al dinar del menjador de l’Institut.Observacions: No és necessari posar la quantitat de l’aliment, a soles els plats dels què es composarà elmenú i els aliments que portarà La dieta ha de ser equilibrada: no cal calcular exactament les quantitats de glúcids, lípids iproteïnes, però ha d’ajustar-se el més possible a les recomanacions Heu de fer cas de les recomanacions de la piràmide dels aliments, i reduir al màxim elsaliments dels esglaons més alts Podeu ajudar-vos per fer les dietes en els següents links: de-composicion-nutricional-delos-alimentos/ http://www.senba.es/recursos/pdf/tablas comp alim/1.2.%20Macronutrientes%20y%20Minerales.pdf http://www.dietasan.com/AVALUACIÓ DEL PROJECTE:Taula sobre els nutrients: Fins a 1 puntInforme sobre les malalties: Fins a 1 puntInforme sobre el documental: Fins a 2 puntsDecàleg: Fins a 3 puntsDieta: Fins a 3 punts-Pàgina 8-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengemDe segur que en aquest tema també descobreixes nous conceptes delsquals hauràs d’aprendre la seua definició. Recorda sempre apuntar-la alvocabulari-Pàgina 9-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem¿COM ANEM?Anem a comprovar com anem. què sabem de l’alimentació?Treball individual1. Imaginarem per un moment que la dieta que sols ingerir diàriament s'ajustara a la següent:Desdejuni: resMitja demà: una bossa de creïlles fregides i un chupa-chupsMenjar: un filet amb creïlles fregides i una cocacolaBerenar: xocolateSopar: ous fregits amb creïllesa) Fes una llista amb els nutrients que aportaries al teu organisme amb aquesta dietab) Quins nutrients falten en esta dieta? Quina és la seua funció? Per tant, quinsprocessos fallaran, a la llarga, en el teu cos?c) Si eixes de casa sense desdejunar i tenint en compte que no menges res des de la nitanterior, disposaràs de l'energia suficient per a rendir en l'institut?d) Per quines raons esta dieta no pot considerar-se equilibrada?2. Indica a quins grups pertanyen els següents aliments: encisam, creïlles fregides, sardines,truita francesa, hamburguesa, pa, xocolata, mantequilla, mermelada, pollastre, tomaca,olives, cacaus, caramels.Energètics(rics en energia)Estructurals(rics en proteïnes)Reguladors(rics en vitamines)3. En què es diferencia un aliment d’un nutrient?4. Completa la frase:Les creïlles, el pa i la mel són aliments amb un gran contingut enEl pernil el peix i els ous són aliments amb gran contingut enQuan falten vitamines es produeixenLa mantequilla es un aliment amb alt contingut de5. El metabolisme basal és:a) Les necessitats energètiques mínimes de l'organismeb) Les necessitats energètiques d'un dia normal de treballc) Les necessitats energètiques durant l'exercicid) La temperatura corporal6. Luis, preocupat pel seu pes, decideix menjar només fruita, ensalada i iogurt descremat, perquè hasentit dir que no engreixen. ¿Què opines d'aquesta decisió?-Pàgina 10-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem7. A Marisa li agrada molt el menjar italià, i la seua alimentació es compon bàsicament depizza, pasta i carn. Quines conseqüències pot tindre aquest tipus d'alimentació?8. Dels següents aliments que apareixen en el dibuix, assenyala aquells que són rics en glúcids,en lípids o en proteïnes:GlúcidsLípidsProteïnes9. Completa el següent quadre:AlimentsAtmel·lesTomacaMacarronsPrenil curatNutrientsFunció10. Les persones necessitem energia per poderviure. Cal recordar que processos com el batecdel cor, la transmissió dels impulsos nerviososo el manteniment de la temperatura corporaldepenen de l’energia que incorporem.L’energia que invertim quan duem aquestsprocessos bàsics per al manteniment de lavida és el que s’anomena metabolisme basal.El gràfic següent permet calcular, de formaaproximada, a partir del pes, el metabolismebasal dels joves (10-18 anys) en un dia de laseva vida.a) Determineu el vostre metabolismebasal fent servir la línia blava en el cas delsnois i la vermella en el cas de les noies.b) Compareu els resultats obtinguts amb els d’altres companys i mireu d’explicar lesdiferències queobserveu.-Pàgina 11-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem11. Llegeix el text següent i contesta les preguntes:La dieta mediterrània és un exemple de dieta equilibrada i saludable, perquè, a més desatisfer les necessitats energètiques, proporciona les quantitats ajustades de nutrientsminerals i vitamines. Partint dels ingredients naturals, com els tomàquets, els llegums, lesverdures, els pebrots, les carns de pollastre i conill, els peixos , i tenint com a elementscomuns la farina, el pa i l’oli, els plats que es cuinen són equilibrats i amb un gran valornutritiu. Aquesta dieta conté un baix índex de greixos saturats, com també una elevadaquantitat de fibra. Per realçar els sabors, la dieta mediterrània utilitza herbesaromàtiques, preferentment el julivert, l’alfàbrega, la menta i la farigola, o espècies.Diversos estudis han posat de manifest que les poblacionsque respecten aquesta cuina tradicional gaudeixen d’una taxa menor de problemescardiovasculars i mantenen nivells controlats de colesterol com a conseqüència del pocgreix saturat que ingereixen.a) Per què és important que la dieta no inclogui un excés de greixos saturats?b) Quin és el valor nutritiu de la fibra? En què radica la seva importància? D’onprové la fibra en la dieta mediterrània?Tasca Complementària: Fabriquem un alimentElaboracióElaboració de iogurtProcediment:1.2.3.4.Aboca en un recipient uns 100ml de llet i afegeix-hi mitja culleradeta de iogurt natural.Mescla’ls bé.Col·loca el recipient en l’estufa de cultiu a 37ºCTorna a fer el primer pas, però col·loca el nou recipient fora de l’estufa de cultiu.Espera 24 hores.Qüestions:a.b.c.d.Que hi ha succeït?.Per què s’afegeix iogurt a la llet?Si mirares al microscopi una gota de iogurt , què veuries?Hi ha alguna diferència entre el iogurt del recipient que has col·locat dins de l’estufa iel recipient de fora?-Pàgina 12-

Projectes Biologia i Geologia. Projecte 3: Som el que mengem -Pàgina 2-Esteu preparats? A soles teniu 7 sessions! I moltes tasques per davant