Transcription
LA VIOLÈNCIAMASCLISTAREPRESENTADA ALCINEMANOVEMBRE 2017Elaborat per:
Representació de la violència enversles donesViolència enla alaboralPor de la dona a la violència de l'home ipor de l'home a la dona sense por.Eduardo Galeano
L AV I O L È N C I AM A S C L I S T AR E P R E S E N T A D AA LC I N E M ALa violència en la parellaTE DOY MIS OJOSde Icíar Bollaín (2003) Una pel·lícula dura i realista queaborda la violència dins de la parella de manera directa: elmasclisme, les fases del maltractament, el context culturali familiar, la situació de la víctima.SOLO MÍAde Javier Balaguer (2001). Va ser amor a primera vista. Alprincipi, Ángela alimentava mil formes d'estimar a Joaquíni quan va quedar embarassada, tots dos es van sentirjoiosos. Fins que va arribar el primer retret, el primer crit ila primera bufetada. Només va ser necessari un mal diaperquè Joaquín, per primera vegada, la copegésbrutalment.CICATRICESde Paco del Toro (2005). Un matrimoni viu una situació demonotonia i desamor, on el principal afectat és el seu fillpetit fill. Els insults donen pas als cops, a la disputa legal,la pàtria potestat, les demandes i a una infinitat desituacions que compliquen més la relació entre tots dos,deixant com a missatge que les ferides que es queden enel cor triguen més temps a sanar que els cops físics, iencara quan això succeeix, sempre queda una petjadainesborrable.DURMIENDO CON SU ENEMIGOde Joseph Ruben (1991). Al principi, ell sembla ser l'homedels somnis d’ella. Però una vegada casats ella descobreixque és compulsiu, controlador i perillosament violent.Després de tres anys de viure amb por, Laura planejaescapar. Fingeix ofegar-se en un accident per finalmentressituar-se en una petita ciutat. Amb una nova identitat iaparença diferent, Laura continua vivint amb por, que esconfirma quan ell descobreix que ella segueix amb vida.Es proposa trobar a la seva esposa i fer-li pagar pel seuengany.-0 3-
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA REPRESENTADA AL CINEMACELOSPROVOKEDde Vicente Aranda (1999), aquest director al llarg dede Jag Mundhara (2006).Coproducció anglo-índia inspiradagairebé tota la seva filmografia ha dedicat diversesen un fet real, descriu la traumàtica història d’una jove depel·lícules a les complexes relacions de parella. Aborda lala India que creu que va a viure una vida de somni sensegelosia obsessiva del protagonista I la relació absorbentproblemes econòmics ni preocupacions en un paísd'un camioner sobre la seva parella.europeu (Londres). Al casar-se aviat descobreix que ell ésviolent i alcohòlic sotmetent-la a continus maltractamentspsicològics, físics i violacions, la qual cosa s'agreujaMARIA LA PORTUGUESAencara més quan té dos fills.de Dácil Pérez de Guzmán (2001). María es casa amb Joséque acaba de sortir de la presó. Ella treballa en un portPIEDRASpesquer i José, en un vaixell.Encara que el seu amor comença amb il·lusió, aviat esde Ramón Salazar (2002). La presentadora de televisióconverteix en una maledicció, on els maltractaments estand'un reality show anima a denunciar des del seu programaa l'ordre del dia. María acaba matant al seu marit perels maltractaments que ella mateixa pateix en silenci.salvar la seva vida i la del seu fill petit.Després ha de buscar refugi a casa d'una amiga i finalmentés assassinada pel seu marit.SON DE MARde Bigas Lunas (2001). Basada en la novel·la de ManuelVicent. La protagonista és assassinada pel seu maritdesprés dels maltractaments físics, la no acceptació de laseva llibertat afectiva i sexual i del plantejament deldivorci per part d'ella.- 04 -
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA REPRESENTADA AL CINEMAManifestacions culturalsde la violènciaAGUANO SIN MI HIJAde Deepa Mehta (2005). En 1938, en l'Índia colonial, ende Brian Gilbert (1990). Basada en una història real. Aple moviment d'emancipació liderat per Ganhdi, una nenal'agost de 1984, el marit d’ una dona de Michigan, vade 8 anys és casada amb un moribund que mor aquellaportar a la seva esposa i a la seva filla de 4 anys a Iranmateixa nit. Després de ser cremat el cos del marit ella esperquè ambdues coneguessin a la seva família, de religióprepara per a la destinació que la tradició té previst:musulmana. L'espòs li va prometre a Betty que ellesingressa en un ashram per a vídues on haurà de passar laestarien fora de perill i que serien lliures de tornar alsresta de la seva vida, consagrada a la memòria del mort.Estats Units, cosa que no succeeix.LA LAPIDACIÓN DE SORAYALAS HERMANAS DE LA MAGDALENAde Cyrus Nowrasteh (2008). La pel·lícula va narrant lade Peter Mullan (2002). Pel·lícula que denúncia alshistòria d’una jove d'un poble iranià en els anys 80 que ésconvents de la Magdalena, institucions religiosesacusada falsament d'adulteri pel seu faldiller marit.irlandeses que acollien a dones abandonades per les sevesEl càstig per aquest delicte és la lapidació pública fins a lafamílies o cases d'acolliment, per haver estat maresmort, . tal com estableix el seu codi penal.solteres, víctimes de violació i altres suposats "pecats"catòlics. Allí eren sotmeses a tot tipus de treballs,humiliacions i càstigs. Basada en fets reals.- 05 -
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA REPRESENTADA AL CINEMALa violència sexualEL COLOR PÚRPURALA MUJER DE MI VIDAde Steven Spielberg (1985). Narra la història d’ unaadolescent negra de catorze anys que està embarassadadel seu propi pare, un home despòtic i cruel. A partir dellavors la seva vida estarà plena de dolor i humiliacions.de Antonio Fernández del Real (2001). La pel·lícula descriules temptatives d'agressions sexuals, desprésminimitzades per la relació afectiva de la protagonistaamb l'agressor.MARUJAS ASESINASLA TETA ASUSTADAde Claudia Llosa (2009). És un sensible retrat de la por deles dones a les violacions que es produeixen en elsde Javier Rebollo (2001). Descripció de l'abús sexual perpart del marit i d' una agressió física per l'amant de laprotagonista que desitja acabar la relació bruscament.conflictes bèl·lics o polítics. En concret, la joveprotagonista és filla d'una dona quechua violada durantl'època del terrorisme a Perú entre 1980 i 1992. LaEN TIERRA DE HOMBRESprotagonista s'enfronta a aquest conflicte familiar i alsde Nikki Car (2005). Es basa en una història real, sobre laseus traumes per poder seguir endavant.discriminació i l'assetjament sexual que patien les donesmineres en una població del nord-oest de Minnesota.Mentre ells romanen units com un clan quan una de lesLIBERTARIASde Vicente Aranda (1996). Narra les agressions sexualssofertes per diverses protagonistes en l'enquadrament dela Guerra Civil.dones decideix emprendre accions legals, la por fa queelles no vulguin sumar-se a la iniciativa. Una pel·lículaque demostra com la valentia i la força d'una persona potobrir els ulls a les altres per canviar la història.LA PASIÓN TURCAACUSADOSde Vicente Aranda (1994). Es mostra la dependènciaemocional i sexual, que porten a la protagonista a passarper un obligat avortament, les pallisses físiques, lade Jonathan Kaplan (1988). Sarah és una dona jove i sexique una nit coneix en un bar a uns nois que l'assalten i laviolen repetidament. Desesperada per l'ultratge, recorre aviolació i la prostitució encoberta.la policia, però ningú la creu; pensen que ha estat ella quiha provocat la violació.- 06 -
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA REPRESENTADA AL CINEMAMenció especial: cinemad'AlmodovarSi bé, al cinema en general se’l critica de què no crea personatges femenins forts i carismàtics, no podem dir aixòdel director Almodóvar. Aquest director ha sigut capaç de crear un ampli univers femení. On els seus personatgesfemenins són carismàtics, forts, amb capacitat de presa de decisions, econòmicament independents, ambsexualitats i gèneres lliures, professionals, i amb una personalitat singular i rellevant. En alguns casos són donesoprimides, però capaces de lluitar i reivindicar el canvi. No obstant, aquestes actuen amb un cert to d’histèria, moltvulnerables en la relació de parella i glorificant el rol de mare tradicional (Tacones lejanos i Qué he hecho yo paramerecer esto). Hi ha qui acusa al cineasta de la glamurització del patetisme i victimisme. D’aquesta ambivalènciadel director s’han escrit articles, i fins i tot, tesis doctorals.Alguns de les seves pel·licules per repensar-les amb una mirada crítica són:Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (any 1980). Frivolitza amb el maltractament físic a través del personatgede Luci que anhela una parella que la maltracti, mostrant-se feliç quan el seu marit policia li dóna una granpallissa.Qué he hecho yo para merecer esto (any 1984) . Retrata a un matrimoni d'un barri popular de Madrid, compost peruna mestressa de casa que també treballa com a assistenta per hores i el seu marit taxista i masclista. Mostra elmaltractament psicològic, i en ocasions físic.Carne Trémula (any 1997).Tracta el tema de la relació entre la gelosia i la violència en la parella. Una jove i treshomes armats coincideixen en una casa.Todo sobre mi madre (any 1999). La protagonista fa bromes sobre el trencament del seu nas per una altra pallissa,banalitzant frívolament els maltractaments.Hablé con ella (any 2002). La protagonista encarna el mite de la bella dorment. Es justifica la violació a laprotagonista en coma, perquè estava enamorat d’ella.- 07 -
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA REPRESENTADA AL CINEMADocumentals i curts¿NO QUERÍAIS SABER POR QUÉ LAS MATAN?MAMA DUERME, QUE YO VIGILOPOR NADAde RTVE(2012). Documental de 60 minuts que indagade Mercedes Fernández-Martorell (2009). Documentalsobre la realitat dels i les menors exposats a la violènciabasat en el treball de recerca de la directora I antropòlogamasclista en la parella. Reconstrueix el terror i laMercedes Fernàndez-Martorell. Dues antropòloguesindefensió que van sofrir. Analitza les seqüeles que els vanrealitzen un treball de camp sobre els homes declaratsquedar. Mostra a les víctimes invisibles.culpables de maltractament a les seves parelles. En un barentrevisten a aquests homes i van descobrint les raons perles quals maltracten o maten a les dones que més volen.ELLA SE LO BUSCÓde Susana Nieri. Documental que aborda la problemàticade la violència de gènere a partir de la història de IvanaLA MALETA DE MARTARosales, supervivent de la violència de gènere exercidade Günter Schwaiger (2013). Documental que narraper la seva ex-parella. Les institucions de la Justíciasimultàniament dues històries reals: la del sofriment iculpar-la a ella.lluita de Marta, una dona andalusa maltractada, i laNAGOREd'alguns homes que han estat agressors i segueixen unprograma de rehabilitació a Salzburg, ciutat natal delde Helena Taberna (2010). Documental sobre la violentadirector. Està rodada entre Espanya i Àustria, els dosmort de l'estudiant d'infermeria Nagore Laffage a les manspaïsos en els quals viu el director, com a exemple clar id'un psiquiatre de la Clínica Universitària de Pamplona,evident de la universalitat del problema. La brutal agressióocorreguda durant les festes de Sant Fermín de 2008. Vaque sofreix Marta, atropellada pel seu ex-marit iacompanyar al noi al seu domicili, però quan va volerapunyalada repetidament és el punt de partida del dramamarxar, ell l'hi va impedir i la va copejar brutalment. Ambd'aquesta dona que, després de la posada en llibertat deltot, ella va cridar al 112, per demanar ajuda amb veuseu marit, viu en un domicili desconegut. Al mateix temps,inintel·ligible, de manera que ningú va poder rescatar-la.el testimoniatge d'un maltractador permet endinsar-se enEll la va matar, intentar desquartitzar i va ocultar ella mentalitat d'aquesta tipologia d'homes. Trobareu unacadàver en una muntanya. L’agressor va ser jutjat per unguia didàctica per treballar el documental realitzada peljurat popular. Entre les pregunts al judici van preguntar aGovern d’Aragó.la mare si Nagore era molt lligona. A qui jutjaven? Ell vaser condemnat per homicidi en lloc d'assassinat.- 08 -
LA VIOLÈNCIA MASCLISTA REPRESENTADA AL CINEMAAMORES QUE MATANSUBIR Y BAJARde Icíar Bollaín (2000). Curt de 20 minuts. Introdueix elde David Planell (2007). Al llarg de només quatre minutstema del tractament terapèutic d'homes que maltracten amostra el diàleg inquietant entre una dona que parla ales seves parelles, presentat de forma serena peròtravés del intèrfon del porter automàtic de casa seva on larigorosa.seva ex parella insisteix perquè el deixi pujar al pis. Eldirector i guionista David Planell va cedir a FundaciónMujeres el seu curtmetratge que el podeu veure enl’enllaç.LA GUERRA CONTRA LAS MUJERESde Hernán Zin (2013). Documental sobre la violació dedones i nenes com a arma de guerra, a través del terribleVÍCTIMA 38relat d'11 dones de tres continents diferents. Rodat durantReportatge de recerca realitzat per al programa de Tele 5tres anys, el film denuncia la passivitat de la comunitat“12 mesos, 12 causes” i projectat al novembre del 2006. Elinternacional en un assumpte tan atroç. La violènciadocumental narra el dramàtic cas de Vanesa Rodríguezsexual contra les dones està considerada com a eficaç enGarcía, va ser cremada pel seu marit l'any 2005 ala guerra, ja que propaga la població de l'agressor. AquestPuertollano (Ciudad Real), va morir després d'un anymètode, utilitzat en llocs com Rwanda o Bòsnia, va serd'hospitalització.clau perquè els tribunals jutgessin la violació com un crimcontra la humanitat.ROMPAMOS CON EL MALTRATOSUEÑO DE UNA MUJER DESPIERTAde Juan Manuel Peña (2007) . Documental de 55 minuts. Elde Azucena de la Fuente (2003). Curt de 14 minuts, queguió està construït amb testimonis de dones que han patitmostra a través de l'intercanvi de papers entre homes iviolència. El documental fuig del sensacionalisme i té undones el tema del maltractament en l'àmbit domèstic.clar objectiu didàctic de sensibilització.- 09-
REFLEXIÓ FINALLa violència contra les dones al cinema és mésfreqüent del que sembla. S'ha de tenir una miradacrítica sobre com s'explica una situació o història.Per exemple, a Blade Runner (1982) h
CELOS de Vicente Aranda (1999), aquest director al llarg de gairebé tota la seva filmografia ha dedicat diverses pel·lícules a les complexes relacions de parella. Aborda la gelosia obsessiva del protagonista I la relació absorbent d'un camioner sobre la seva parella. MARIA LA PORTUGUESA de Dácil Pérez de Guzmán (2001). María es casa amb José que acaba de sortir de la presó. Ella .
