WIXLIB

REPRODUCCIÓ MEROPS APIASTER A MENORCALocalitatAnySant JoanCala MesquidaEs GrauEs 781971-197819971971-1978Anys 801971-19781997Son Saura del NordPrincipisanys 8019971971-19781971-19781997Salines de La ConcepcióFornellsTirantTramuntana (SonMuscard – Tirant Vell)CavalleriaCavalleriaBinimal·làBinimal·là (Pregonda)El PilarS’AvallLa VallSes ArenetesSes ArenetesEs TudonsSon 41997200419971997Son Saura del SudAnys 80Canal de Santa AnaPrimera meitatde seglePrimera meitatde segle2003, 2004i 20051971-1978Principisanys 80199719971985Anys 8019981999200020012002AlgendarTrebalúgerSon BouSon BouSon BouBinibeca – Punta PrimaBinibeca – Punta PrimaCala Sant EsteveSant FelipSant FelipSant FelipBinissaidaBinissaidaPoblacióANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 2014Font10 o 12 parelles 10 o 12 parelles10 o 12 parellesNo han criat10 o 12 parellesNius antics 10 o 12 parellesNo han criat a cap de les duescolònies conegudesNombrosaMuntaner et al., 1979Muntaner et al., 1979Muntaner et al., 1979Escaño, GOBMuntaner et al., 1979X. MéndezMuntaner et al., 1979A. Escaño, GOB2-3 parelles 10 o 12 parelles40 o 50 parelles10-12 parellesA. Escaño, GOBMuntaner et al., 1979Muntaner et al., 1979A. Escaño, GOB 10 o 12 parelles4-5 parelles10 o 12 parellesObservats alguns exemplarsNo s’han vist exemplars10 o 12 parellesLa colònia més nombrosaUnes 20 parelles40-50 parellesUnes 20 parellesFa 10 anys que no es veuenexemplars criantAntiga colònia de criaMuntaner et al., 1979A. Escaño, GOBMuntaner et al., 1979A. Escaño, GOBA. Escaño, GOBMuntaner et al., 1979Ramos, 1994A. Escaño, GOBJ. Sunyer, AOB 19A. Escaño, GOBA. Escaño, GOBRamos, 1994Antiga colònia de criaR. Triay, comentaripersonalMoll, 1957Antiga colònia de críaMoll, 1957 10 o 12 parelles 50 parellesMuntaner et al., 1979Ramos, 19942-4 parellesMínim 2-3 parellesJa fa uns anys que no crienAntiga zona de criaNius antics2 parelles1 parellaNo criaMés de 10 parellesNo criaX. MéndezA. Escaño, GOBA. Escaño, GOBEscandell, 1997X. MéndezX. MéndezX. MéndezX. MéndezX. MéndezX. MéndezTaula 1. Antigues colònies d’abellerol Merops apiaster a Menorca documentades a labibliografia.Table 1. Former European Bee-eater Merops apiaster colonies previously documented.3

ANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 2014la planta de triatges de Ciutadella, sesArenetes i la costa de llevant del ParcNatural de s’Albufera des Grau.A cada colònia que es detectavapresència d’individus es feia un cens dela població nidificant. El cens es feia apeu entre l’1 de juny i el 10 de juliol,època en la qual ja hi trobem majoritàriament polls al niu i l’arribada d’adultsen aquests és constant, fet que facilita ladetecció de nius ocupats. Totes leszones es van visitar com a mínim un copcada any, a excepció d’aquelles que presentaven dubtes de si criaven o no i lescolònies més grans les quals es van visitar entre 2 i 4 cops cada any. Per determinar si un niu estaia ocupat o no, esfeia un temps d’espera d’uns 10 minutsa una distancia prudencial per comprovar l’arribada dels adults. També es vafer una observació propera de l’entradadel niu amb la finalitat de trobar signesd’ús (arena estreta, marques de canalsd’entrada i sortida d’adults del niu,detecció auditiva d’exemplars a l’interior.) o de no ús (teranyines a l’interior,arrels a l’interior.). Amb aquesta informació es van catalogar al camp tots elsnius com a ocupats, d’ocupació probable o desocupats.Per identificar els seus requisitsecològics a l’hora de fer el niu, a cadaniu se li prenien una sèrie de variablesreferents al seu emplaçament. Es prenien les coordenades d’ubicació de cadaniu ocupat i es marcaven en un mapajuntament amb els desocupats, s’apuntava l’hàbitat en el qual es trobava lacolònia (bosc, sistema dunar, terres deconreu, cantera.) i es determinava elsubstrat on s’ubicava el niu (al terra arenós, al terra terrós, en un talús natural,en un talús artificial, en una cantera.).Finalment, a l’hora d’analitzar les dadesper identificar els requisits ecològics, tansols hem emprat les dades del 2013.4MÉNDEZ, X.RESULTATSDistribució. Es van localitzar 18 colònies de cria d’abellerol a l’illa durant elsanys 2012 i 2013 (Mapa 1). L’any 2012se’n van trobar 12, de les quals 11 erende cria segura i una de cria probable, il’any 2013 se’n van trobar 16, de les quals14 van ser de cria segura i dues de criaprobable. A 9 d’aquestes colònies es vandetectar parelles criant els dos anys:Cavalleria, Alfurí, es Pla de Mar, Son Bou,es Tudons, la Vall, al Camí de Tramuntana, Binial·làs i Tirant. El 2012 es va detectar criant de forma segura al Pou d’enCaldes i com a probable a es Pinaret(Ciutadella), però el cens del 2013 vadonar negatiu a les dues. En aquestsegon any, no es va poder assegurar alcent per cent la cria de cap parella a lacolònia de Corniola. Sis van ser les colònies noves detectades al 2013, cinc coma segures: Es Pla Vermell (es Mercadal),cala Mica, Fontanelles, la Planta de Triatges de Ciutadella i Ses Arenetes (aquestes dues darreres localitats no van serprospectades al primer any), i una com aprobable: Binimal·là (Taula 2).A dues zones de l’illa, a la part central del Parc Natural de s’Albufera desGrau i a Binissaida (es Castell) (Mapa1), es van detectar individus en reiterades ocasions durant l’època de criasense poder-ne localitzar cap colònia.Es possible que alguna parella puguicriar en aquestes dues zones tot i queno ho podem confirmar.L’hàbitat. Es van detectar colòniesa set tipus d’hàbitat diferents (Gràfic 1),presentant tots a excepció de les torrenteres una característica comú, la presència d’un substrat arenós. Les terres deconreu i pastura utilitzades per a la ubicació de les colònies es troben a lesparts finals dels sistemes dunars detipus longitudinals de la meitat nord de

REPRODUCCIÓ MEROPS APIASTER A MENORCAANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 2014Mapa 1. Localització de les 18 colònies de cria d’abellerol Merops apiaster detectades durant2012 i 2013 a Menorca, catalogades com a segures o probables. Amb interrogant (?) lesdues zones possibles.Map 1. Location of the 18 breeding colonies of European Bee-eater Merops apiasterdetected during 2012-2013 in Menorca, categorized as certain or probable. The two possibleunconfirmed areas with a question mark (?)l’illa, i no presenten aquests vertaderesdunes, sinó terres planeres.Del conjunt de nius d’ocupaciósegura o probable i desocupats(n 483), el 52 % estaven ubicats a sistemes dunars, el 20 % a terres de conreus, el 12 % a terrenys de pastura, el 7% a munts d’arena artificials, el 5 % apinars, el 3 % a zones d’extracció d’àridsi l’1 % a torrenteres.Pel que fa als nius d’ocupaciósegura o probable (n 216), el 32 % elstrobaríem a terres de conreu, el 22 % asistemes dunars, el 19 % a terres depastura, el 17 % a munts d’arena artificial, el 7 % a pinars, el 2 % a zones d’extracció d’àrids i l’1 % a torrenteres.De les 18 colònies detectades ambsignes d’ocupació durant els dos anysd’estudi i sumant-li una més per la divisió de la Vall en dues subcolònies bendefinides, resulta que 9 es troben amenys de 500 metres de la línea decosta ( 26 %) dels nius d’ocupació segura o probable, 3 es troben entre 500 i1.000 metres de la línea de costa ( 6 %)i 7 es troben a més de 1.000 m (fins a5.100 m) ( 68 %).Cinc de les colònies més importants es troben associades a dos sistemes dunars longitudinals: el sistemadunar d’Algaiarens i el de Tirant. Al d’Algaiarens pertanyen les colònies de LaVall, Ses Arenetes i Es Tudons, amb 835

ANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 2014MÉNDEZ2012NiusNiusNiusocupats probables desocupatsLocalitatsEs Pou d’en CaldesCamí de TramuntanaTirantCavalleriaAlfuríEs Pla de marLa VallCorniolaEs Pinaret (Ciutadella)Es TudonsSon BouCala MicaBinial·làsBinimal·làEs Pla VermellPlanta Triatges (Ciutadella)Ses 111120100No prospectatNo ats05942122900115130222611492013NiusNiusprobables 0001070267Taula 2. Nius trobats a les 18 colònies d’abellerol Merops apiaster a Menorca, segons la sevaocupació: segura, probable o desocupats.Table 2. Nests found at the 18 colonies of European Bee-eater Merops apiaster in Menorcaaccording to occupancy: certain, probable or deserted.nius d’ocupació segura o probable,representant el 38 % del total. Al deTirant hi trobem associades les colòniesde Tirant i Tramuntana, amb 77 nius d’ocupació segura o probable, i que suposen el 36 % del total.El substrat. Es van localitzar niusubicats a cinc substrats diferents (Gràfic2). De la mateixa manera que en elshàbitats, tots els substrats a excepció deles torrenteres eren arenosos.Del conjunt de nius d’ocupaciósegura o probable i desocupats(n 483), el 47 % estava ubicat en talussos, el 26 % al terra, el 14 % a muntsartificials d’arena, el 12 % a dunes i l’1 %a les parets de les torrenteres.6Pel que fa als nius d’ocupaciósegura o probable (n 216), el 51%estaven ubicats al terra, el 21% amunts artificials d’arena, el 16% entalussos, l’11 % a dunes i l’1 % a paretsde torrenteres.Estima de la població nidificant.L’any 2012 es van trobar 301 nius d’abellerol al conjunt de les 12 zones decria detectades. D’aquests, 105 estavenocupats de forma segura, 34 de formaprobable i 162 eren nius antics no ocupats. La població reproductora es vaestimar entre 105-139 parelles (Taula 2).El 2013 es van trobar 483 nius ales 16 zones de cria detectades. D’aquests, 149 eren nius ocupats de forma

ANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 2014REPRODUCCIÓ MEROPS APIASTER A MENORCAGràfic 1. Hàbitat d’ubicació dels nius (n 483) de les colònies d’abellerol Merops apiasterdetectades al cens del 2013 a Menorca.Graph 1.Nest location habitat (n 483) of European Bee-eater Merops apiaster coloniesduring the 2013 census in Menorca.segura, 67 de forma probable i 267 erennius antics no ocupats. La poblacióreproductora es va estimar entre 149216 parelles (Taula 2).S’ha de tenir en compte que alcens del 2012 van quedar dues colòniessense prospectar (Ses Arenetes i laplanta de triatges de Ciutadella), que ala colònia de la Vall es va trobar al 2013una zona de cria no comptabilitzada el2012 però que ja existia aquell anysegons informació del pagès i que esvan localitzar tres petites colònies mésal nord del municipi des Mercadal, fetque explica en part la diferència entreels resultats d’un any i un altre.Aquestes parelles estarien repartides de forma desigual per les 18 colònies localitzades durant els dos censos.Dotze colònies estarien formades permenys de cinc parelles i en molts decasos tan sols per una. Les colònies deTirant, Corniola i Es Tudons estarienentre les 10 i les 20 parelles, mentreque les de la Vall i Ses Arenetes entreles 25 i les 35 parelles. La colòniaactual més important de Menorca seriala de Tramuntana, al municipi d’Es Mercadal, la qual estaria formada per entre69 i 87 parelles, xifra molt similars al’obtinguda en els censos de 2012 i del2013 (Taula 2).DISCUSSIÓEls resultats d’aquest estudi mostren que entre 2012 i 2013 la major partde les colònies s’han concentrat en unaàmplia zona de la cara nord i centre dela meitat oest de l’illa (Mapa 1). A la zonade llevant s’haurien abandonat quasitotes les antigues colònies com ara lade Sant Joan, sa Mesquita, es Grau,Morella, Addaia o Son Saura del Nord7

ANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 2014(M UNTANER i C ONGOST, 1979; R AMOS ,1994), La Concepció (A. Escaño, dadesno publicades), Fornells (MUNTANER iCONGOST, 1979), Sant Felip (A. Escaño,dades no publicades) i el Parc Naturalde s’Albufera des Grau (X. Méndez,dades no publicades), i tan sols restariauna petita colònia al Pou den Caldés i lapossibilitat que alguna parella més criésa l’interior del parc o a la zona de Binissaida, a Es Castell. A la costa sud, lasituació sembla ser similar a la de la partde llevant, ja que han desaparegut lamajor part de les colònies com la de Trebalúguer (A. Escaño, dades no publicades), la de Son Saura del Sud (RafelTriay, observació personal) o la de SonXoriguer, el canal de Santa Ana, Algendar i Ses Canassies (MOLL, 1957), i hiresta únicament la colònia de Son Bou.L’abandonament d’aquestes zonesde cria al llevant i sud de l’illa pot ser elresultat d’una major pressió humana enaquestes zones, principalment en aquelles on l’activitat turística és important i lapresència de persones reiterada, comsucceeix a sa Mesquida, es Grau, SonSaura del Nord, Son Xoriguer, Trebalúguer o Son Saura del Sud. La manca dellocs adients per a la construcció de niusno sembla ser un dels problemes principals, ja que bona part d’aquestes colònies disposen de llocs potencials(CRAMP, 1985), els quals ja van ser utilitzats en el passat. Això sí, aquests llocshan estat durant els darrers anys afectats o ocupats en part per les activitatshumanes, i han vist com el trànsit depersones ha experimentat un importantascens, fet que suposa un augment depressió sobre elles (AVELLA i M UÑOZ ,1997; RIBAS, 2000; AYMI, 2003; VIADA,2006; ADROVER, 2011).Un altre factor que podria explicaren part l’abandonament d’aquesteszones de cria podria ser la manca de8MÉNDEZ, X.recursos alimentaris. Aquest és un delsrequeriments fonamentals per a lapresència de zones adients de cria(CRAMP, 1985). En algunes de les colònies més importants detectades enaquest estudi com ara la Vall, Ses Arenetes, Es Tudons o la del camí de Tramuntana, s’han observat importantsconcentracions d’insectes properes aaquestes. Tot i que aquest factor no s’haestudiat amb profunditat durant aquestestudi, s’ha de dir que algunes de lescolònies abandonades també disposende grans concentracions d’insectes properes, associades en alguns casos azones humides com és el cas de esGrau, sa Mesquida, Son Saura del Nord,Son Saura del Sud o Trebalúguer. Ésremarcable el cas de l’antiga colònia deSon Saura del Nord, situada molt a propde la zona humida, abandonada en l’actualitat, però que durant l’època de dispersió concentra importants grups al voltant d’aquesta. Això ens fa pensar que lamanca d’aliment no sigui la raó de l’abandonament d’aquestes colònies.Els resultats semblen mostrar quealgunes colònies s’hagin reubicat cap al’interior, abandonant les antigues zonesde cria als sistemes dunars propers a lacosta. Aquest seria el cas de la Vall, onbona part dels nius localitzats estan forade la zona dunar propera a la mar i on amitjans dels anys 80 s’hi trobava la colònia més important de Menorca (RAMOS,1994), o de Tirant, on bona part delsnius actuals es troben apartats de l’antiga zona de cria, situada al sistemadunar adjacent a la platja (MUNTANER iCONGOST, 1979). Aquesta reubicació capa l’interior troba la seva màxima expressió a la colònia del camí de Tramuntana.Aquesta colònia va començar a funcionar com a tal a finals de la passadadècada, i és la més jove de totes lesactuals i la més important quant a la

REPRODUCCIÓ MEROPS APIASTER A MENORCAANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 2014Gràfic 2. Substrat d’ubicació dels nius (n 483) de les colònies d’abellerol Merops apiaster alcens del 2013 a Menorca.Graph 2. Nest location substrate (n 483) of European Bee-eater Merops apiaster coloniesfrom the 2013 census in Menorca.seva població. És molt probable queaquesta hagi concentrat part dels individus de zones de cria properes com Binimal·là, Cavalleria i Tirant, on les poblacions semblen haver minvat els darrersanys (MUNTANER i CONGOST, 1979) o finsi tot d’antigues colònies abandonadestambé properes com la de Son Sauradel Nord, la de Fornells o la de les salines de la Concepció. Actualment, 7 deles 18 colònies localitzades durantaquest estudi es troben a més d’unquilòmetre de la costa, i arriben als 5 kmen el cas de la colònia des Tudons o als4 km en el cas de Ses Arenetes i la planta de triatge de Ciutadella. Aquestesrepresentarien el 69 % de la poblaciónidificant, evidenciant la importànciaactual de les colònies d’interior. Totesaquestes colònies tenen una característica en comú, es troben associades a unsistema dunar longitudinal (sistemesdunars d’Algaiarens, del Pilar o deTirant), i s’ubiquen sempre en substratarenós.L’hàbitat d’ubicació de les colòniestambé sembla haver variat a les darreres dècades si atenem les característiques dels nius ocupats i les dels niusantics desocupats (Gràfics 1 i 2). Aixídoncs, per al conjunt de nius detectats,ocupats o no, observem que el 52 % eslocalitzen a dunes properes a la marmentre que en l’actualitat només hi trobem el 22 % dels nius ocupats enaquest hàbitat, i és el més comú lesterres de correu amb un 32 %, marcantun important increment també les terresde pastura i els munts d’arena artificials(Gràfics 1). També sembla haver canviatel substrat on trobem els nius. Si històricament la major part dels nius es situa9

ANUARI ORNITOLÒGICDE LES BALEARS 2014ven en dunes o talussos arenosos (MUNTANER i CONGOST, 1979, RAMOS, 1994;ESCANDELL, 1997), en l’actualitat més dela meitat els trobem al terra, en superfícies planes de substrat arenós. Si analitzem les característiques dels niuslocalitzats durant aquests estudi, ocupats o no, a les 18 colònies actuals enactiu, veurem com els talussos són elssubstrats històricament més utilitzatsamb un 47 % del total, mentre que enl’actualitat tan sols representen un 16 %dels nius ocupats (Gràfic 2). És evidentque el nombre de nius en dunes podriaser molt més elevat tenint en compteque amb el pas del temps molts podenhaver desaparegut. El mateix podriahaver succeït amb els nius al terrasituats en zones de conreu o pastura,els quals podrien haver desaparegut siaquestes terres haguessin estat llaurades. Tot i tenint en compte aquestesdues variables, els nius en talussos presenten una utilització històrica moltimportant. Si ara ens centrem únicamentals nius actuals d’ocupació segura o probable, veu

ANUARI ORNITOLÒGIC DE LES BALEARS 2014 3 REPRODUCCIÓ MEROPS APIASTERA MENORCA Localitat Any Població Font Sant Joan 1971-1978 10 o 12 parelles Muntaner et al., 1979 Cala Mesquida 1971-1978 10 o 12 parelles Muntaner et al., 1979